Òndia! Si jo tenia un bloc...

La piràmide vermella

(Les cròniques de Kane)

Rick Riordan

La Galera

504 pàgines

 15,95 euros

ISBN: 978-84-2463-769-9

Encara que sembli mentida, no me n’he oblidat, del bloc. He estat una mica atrafegada i no he pogut dedicar-li tot el temps que voldria. Però reprenc l’activitat, i ho faig amb una saga juvenil que a mi m’agrada moltíssim: Les Cròniques de Kane, de Rick Riordan. 

De moment la formen tres llibres, el primer dels quals és La piràmide vermella. En ell, l’autor ens presenta els dos germans protagonistes, la Sadie i en Carter, els quals descobriran que la seva família amaga una història fascinant, molt més del que mai haguessin pogut imaginar. 

Sinopsi:

Des de la mort de la mare, els germans Kane gairebé no s’han vist. La Sadie ha viscut a Londres amb els avis, mentre que el seu germà ha viatjat arreu del món amb el seu pare, un brillant egiptòleg. Una nit, el pare reuneix els germans i per a fer un “experiment” al British Museum. Però no surt bé i el que aconsegueix és alliberar el déu egipci Seth, qui el fa desaparèixer i obliga als nois a fugir. Ben aviat, la Sadie i en Carter descobreixen que tots els déus egipcis estan despertant i que el més cruel de tots, Seth, va darrere seu. Per aturar-lo, emprenen un viatge per tot el planeta, una recerca que els acostarà a la veritat sobre la seva família i els vincles que tenen amb un orde secret que ha existit des del temps dels faraons. 

Opinió personal: 

Realment crec que aquesta sèrie juvenil d’aventures i fantasia té tots els ingredients necessaris per enganxar tant als petits de la casa com als grans. Rick Riordan és un dels grans del gènere, ha venut moltíssim i ha estat traduït a un munt de llengües. Un dels punts a favor, al menys per a mi, és que tota la trama gira al voltant de la mitologia egípcia, la qual sempre ha estat focus de moltes passions, que ha inspirat grans històries i que és molt atraient per a la majoria de la gent. I gràcies a La piràmide vermella podem aprendre molt sobre aquesta cultura ancestral, i d’una manera molt entretinguda. A més a més, crec que els dos protagonistes són molt carismàtics, i tenen una relació molt divertida amb la qual els nens i nenes poden sentir-se fàcilment identificats. 

Així mateix, acció no en falta. La novel·la té un ritme trepidant, amb persecucions i molts moments de tensió en els quals sembla impossible que la Sadie i en Càrter puguin sortir-se’n. Els dos viatgen per tot el món seguint la seva missió. És un d’aquells llibres que, al llegir-los, pots visualitzar-los com si d’una pel·lícula es tractés. Per això, és llegeix molt ràpid, gairebé d’una tirada.

També m’ha semblat molt interessant la manera com Riordan ha estructurat el llibre, ja que en certa manera fa partícip al lector, més del que ho és en general. Cada capítol és la veu d’un dels dos protagonistes i l’obra està narrada com si fos una gravació que nosaltres trobem per casualitat. Els narradors interpel·len el lector i això fa que et puguis impregnar molt fàcilment amb tots els esdeveniments i et fan sentir part de la història. 

Encara tinc pendent de llegir els altres dos llibres de la saga: El tron de foc i L’ombra de la serp; però estic convençuda que no em decebran.