Ressenya >> El fals somriure

El fals somriure
 

Mari Jungstedt

Columna

346 pàgines

18,90 euros

Novel·la negra nòrdica.

Text de la contracoberta:

 

<<Tenia algun motiu la dona per matar el seu marit? O potser l’assassinat tenia a veure amb la terrible pallissa que havien clavat a un adolescent, feia poques setmanes, a la porta del Solo Club? [...] En Víctor Algärd havia esta al centre de totes les mirades des d’aleshores. Ja des que havia obert el club, molta gent s’havia exclamat de la seva decisió d’oferir festes especials per a menors>>.

Quan el popular i glamurós organitzador d’actes Víctor Algärd és assassinat en una de les seves ostentoses recepcions, al comissari Knutas se li obren diverses línies d’investigació. Les pistes el conduiran fins a una sòrdida i terrible història d’abusos que l’obligarà a enfrontar-se als seus propis dimonis i que tindrà terribles consequüències per al periodista Johan Berg i l’Emma, el seu nou amor.

Opinió personal:

La veritat és que no es tracta d’un gènere que em cridi molt l’atenció, però quan vaig descobrir El fals somriure, no sé per què, però em van venir moltes ganes de llegir-lo. Per això, quan una amiga em va dir que L’Illa dels llibres en sortejava un exemplar, no em vaig poder estar de participar-hi. I sort, perquè vaig tenir la xamba de poder endur-me un exemplar!

Tan bon punt em va arribar, vaig començar amb la seva lectura, una mica a l’aguait, perquè com ja vaig comentar en un post anterior, es tracta de la sisena part d’una sèrie. Però a mida que vaig anar avançant en el text, vaig veure que es tractava d’una història principalment independent. Si bé és cert que alguns personatges es repeteixen, la trama d’aquest llibre comença i acaba en el mateix. Tot i així, he d’advertir que cap al final del llibre, en els darrers capítols, si que es revelen coses de llibres anteriors, algunes de les quals m’ensumo que força importants. Per això, si us agrada la temàtica, us recomano que llegiu primer els llibres anteriors que, si són com El fals somriure, no  us decebran!

La novel·la està dividida en capítols molt curtets. Això és bo per una banda, però dolent per l’altra. A favor he de dir que sempre que hagueu de parar de llegir trobareu una pausa ben aviat, i no haureu de deixar el capítol a mitges o continuar llegint un munt de pàgines fins acabar-lo. D’altra banda, per als lectors més golafres és una temptació, perquè és com les pipes. Vas dient: “un més que és curtet. Un més. Un altre…” I al final acabes llegint unes 30 pàgines més.

L’obra encaixa molt bé en el gènere i la veritat que, tot i no tenir cap característica extraordinària, la trama és molt addictiva. En resum: un mort, un equip d’investigació, sospitosos i diverses hipòtesis. Però al llarg del llibre trobem tot un seguit de capítols que destaquen de la resta. Escrits en primera persona, descriuen la història d’una vida que sembla no tenir res a veure amb el cas. Al principi és una mica desconcertant (sóc d’aquells lectors que necessiten tenir el control), però poc a poc anireu lligant caps i descobrint el misteri. A més, en aquest llibre res no és el que sembla.

Crec que és un molt bon llibre, amb molta intriga, molt fàcil i ràpid de llegir i amb una trama que es va lligant a mesura que passes pàgines. Un llibre molt visual i entretingut i la veritat és que m’ha fet venir ganes de llegir més títols de Mari Jungstedt! Molt recomanable.

Moltes gràcies a L’Illa dels llibres per l’exemplar!