Ressenya>> Lleoa, la filla del silenci i El jardí de les ombres

Hi ha llibres que tenen quelcom especial. Un exemple el trobem en les històries de la Fundació Contes Pel  Món. Es tracta de contes que recullen la tradició i la cultura moçambiquesa. Estan editats en un format únic i il·lustrats per autors del país africà. Però això no és tot, ja que la Fundació Contes Pel Món du a terme el projecte Cap nen sense conte, amb la voluntat de “promoure l’accés a la cultura universal de tots els infants”. És a dir, cada vegada que algú compra un llibre publicat per la Fundació i per l’editorial Proteus ajuda a l’edició de contes de la tradició oral moçambiquesa i la seva distribució a través de les escoles del país. D’aquesta manera, els nens i nenes poden aprendre a llegir i escriure amb els contes que oralment els han acompanyat des que van néixer, fomentant també l’arrelament identitari de les comunitats.

Lleoa, la filla del silenci:

Lleoa no parla i ningú sap per què. El seu pare, el Lleó, i la seva mare, la Lleona, molt preocupats, han decidit que donaran la seva mà a l’home o animal capaç de fer-la pronunciar una paraula. Molts ho intenten, però ningú no ho aconsegueix i Lleoa continua callada. Però el que no saben és que Lleoa amaga un amor secret, l’únic que serà capaç de fer-li trencar el silenci.

El jardí de les ombres:

El jardí de les ombres és un conte tradicional de la cultura makonde (del nord de Moçambic), versionat pel reconegut escriptor moçambiquès Mia Couto i il·lustrat pel mestre Malangatana Valente Ngwenya. El conte explica l’especial relació entre una àvia i el seu nét. Tots dos amaguen un secret compartit, perquè cada dia, quan el poble marxa al camp a fer la collita, l’avia deixar anar tots els seus fills morts que, amb alegria i tristor, tornen a la vida per una estona.

A més a més de la traducció i interpretació de les històries, als llibres de la fundació també podem trobar el conte en la seva forma original. D’aquesta manera podem conèixer millor una cultura tant diferent com la moçambiquesa, així com les seves tradicions i la seva manera d’entendre la vida, les relacions, la mort…

Aquestes històries són prou diferents a les que estem acostumats a sentir en el món occidental. La narració és molt descriptiva i, en ocasions (com en El jardí de les ombres) es tracten temes que en la nostra cultura són tabú, com la mort.

Tot i així, la finalitat és la mateixa, ensenyar als nens el funcionament d’un món particular, de les seves tradicions i de les serves normes, d’una manera metafòrica que siguin capaços d’entendre.

Aquests dos són els llibres que jo tinc, però al catàleg de la Fundació també podeu trobar dos llibres més:

Wazi és un conte recreat per l’escriptor Rogério Manjate i il·lustrat per l’artista Celestino Mudaulane, molt ben considerats tots dos dins el panorama cultural moçambiquès. El protagonista és un gran caçador, com ho va ser el seu avi Jhapondo, qui abans de morir li va fer prometre que mai, mai, menjaria fruita dels arbres de la dreta del camí.

El rei mussol és un conte de l’escriptor Ungulani Ba Ka Khosa il•lustrat per l’artista Americo Amos Mavale, molt ben considerats tots dos dins el panorama cultural moçambiquès. La història recrea una faula tradicional del poble sena, que explica com els humans van provocar un desgavell entre el mussol i la resta d’ocells.

En resum, crec que són unes peces fantàstiques, no només per l’objectiu que persegueix la Fundació Contes Pel Món, sino també per les històries que expliquen, que ajudaran a petits i grans a conèixer com de gran és el món, i com de riques són totes i cadascuna de les cultures que hi conviuen.