Ressenya >> Persèpolis

Persèpolis

Marjane Satrapi

Norma Editorial

360 pàgines

25 euros

L’autora escriu:

“La meva motivació no ha estat escriure sobre la meva vida, és la història del meu país, el que va passar allà durant la meva infància, sobre la situació política que es va viure allà.”

Opinió personal:

Estic d’acord amb l’autora. Persèpolis és molt més que una biografia. És la història d’un país a través de les vivències d’una nena, una adolescent, un dona, una persona… A través d’aquesta història particular podem conèixer tots els canvis que es van viure a l’Iran en les dècades dels 70 i els 80. El pas de monarquia a república, les motivacions de la revolta, totes les possibilitats que es convertiren en prohibicions. La introducció del vel a la vida social, la segregació per sexes, la submissió total a la religió, la repressió, els empresonaments i les morts per “la glòria de Déu i del país”.

Tota la història contemporània de l’Iran resumida en un còmic i a través de la vida d’una noia jove. Això, que en un primer moment pot tirar enrere, fa que un tema històric sigui molt fàcil d’entendre i molt poc pesat, siguin quin siguin els teus gustos personals.

A mi em va agradar sobretot la primera part, quan Marjane és petita. Tot canvia molt quan es veu des del punt de vista d’un nen. Ja ho hem vist en altres casos com amb El nen del pijama de ratlles o La meva germana viu sobre la llar de foc, on la innocència dels més petits fa que els grans veiem coses que sols no veuríem. Com viu una nena de deu anys la guerra, el retorn d’un familiar després d’anys de presó, la repressió religiosa… Tot això ho explica amb un punt d’optimisme o d’ironia, que no li treu serietat, però li dóna un punt de tendresa.

La segona part és, potser, més dura, de la mateixa manera que les vivències de la protagonista. Es troba sola en un altre país, amb una altra cultura molt diferent a la seva, que en part l’avergonyeix, i com supera aquesta lluita amb ella mateixa.

Generalment, en els llibres sempre hi ha un personatge que m’enamora. En aquest cas hi ha dos: la Marjane petita i la seva àvia. És una àvia de conte, aquelles tan maques i tan sàvies, que tot ho saben, que tant estimen i que sempre saben què fer o que dir per fer-te sentir millor.

La veritat és que és un llibre que recomano molt, perquè només coneixia de la història d’Iran el que sabia per les notícies, i em va impactar molt veure com es va produir el canvi en el país.

A més a més, del còmic se’n va fer una adaptació cinematogràfica d’animació. És exactament igual que el còmic, així que si sou una mica mandrosos o no us va gaire això de les vinyetes, pot ser una solució per no perdre’s aquesta història increïble que ha guanyat diversos premis internacionals.