Tarda de bogeria al “mercadillo”
En general, això de tenir familiars o amics (o tu mateix) que treballen
en qualsevol àmbit del món editorial té molts avantatges. Cada any,
Random House fa un “mercadillo” per als treballadors i familiars on
posen a la venda un munt d’stoks i productes a uns preus increïbles. I
aquest ha estat el nefast resultat per a la meva economia:
El díptic La síndrome E i Gataca de Frank Thilliez (Edicions
Columna, en català, i Destino, en castellà) feia mesos que estaven a la
meva llista de desitjos. Es tracta de dues noves que expliquen
l’anatomia i els orígens del mal. En el primer, un fet estrany altera
l’estiu de la tinent Lucie Henebelle: un examant seu s’ha quedat cec
quan veia un curtmetratge, una pel·lícula muda, anònima, amb un toc
malsà, diabòlic i enigmàtic. A Gataca, una jove científica
especialista en l’evolució de les espècies ha estat trobada morta,
aparentment assassinada per un primat. Onze homes entre reixes. Els seus
punts en comú: tots han comès crims terribles i tots són… esquerrans.
I, a més, la descoberta d’una família de neandertals assassinats per un
cromanyó. La veritat és que són d’un gènere molt desconegut per a mi en
literatura i tinc moltes ganes de començar-los.
Blancanieves debe morir, de Nele Neuhaus
(Maeva en castellà) el vaig clitxar ja fa temps també en un dels blocs
que visito sovint i la veritat és que l’argument em va intrigar
moltíssim, per no parlar del títol, que trobo brillant sense haver
llegit encara el llibre, i em fa tenir moltes expectatives. Pel que he
pogut llegir, Tobias torna al seu poble natal després d’haver passat uns
anys a la presó, condemnat per l’assassinat de dues noies. Quan sembla,
però, que pot començar a passar pàgina, uns nous crims li faran reviure
tota la història.
El enredo de la bolsa y la vida, d’Eduardo Mendoza
(Seix Barral en castellà). Per fi! Feia temps que el tenia pendent, i
quan l’he vist a la prestatgeria, esperant-me, no m’he pogut resistir.
M’encanta l’humor de Mendoza. Vaig gaudir moltíssim llegint Sin noticias de Gurb
(que per cert hauria de fer la ressenya perquè és dels meus llibres
preferits) i després de veure l’èxit i totes les bones crítiques, estic
segura que aquest no em decebrà.
Llibertat, de Jonathan Franzen (Columna, en
català, Salamandra, en castellà) és un altre dels llibres que des que va
sortir estic temptada de comprar, però el preu sempre em tirava enrere…
Per això no he pogut deixar escapar la oportunitat quan he vist el
penúltim exemplar que quedava. Segons escriu l’editorial en la seva web:
una epopeia sobre l’amor i el matrimoni contemporanis. Llibertat capta
d’una manera tragicòmica les temptacions i els límits de la llibertat:
l’emoció de les pulsions adolescents, els compromisos traïts a l’edat
madura i el pes aclaparador de l’imperi.
I, per acabar, un capritx. Un llibre d’aquells dels quals t’enamores
quan el veus, quan el toques i quan llegeixes la contra. D’aquells que
compres per impuls. Segur que molts m’enteneu. El mapa del tiempo, de Felix J. Palma
(Alianza editorial en castellà) és la primera part d’una trilogia
victoriana i que pren com a base algunes de les obres més importants
d’H. G. Wells. Crec que pot tenir molt bona pinta, i si m’agrada em faré
amb la segona part El mapa del cielo. Ja us posaré al dia.
En resum, una tarda d’allò més productiva i profitosa on he pogut
treure’m algunes espinetes que duia clavades des de feia temps!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada