Seguidors

Ressenya** La vacant imprevista, J. K. Rowling





Des de la primera noticia que es va tenir d’aquest llibre fins la seva sortida, les expectatives al respecte s’han fet enormes. Per això tenia moltes ganes de llegir-lo, però alhora em feia molta por, perquè no volia que em decebés. 

La veritat és que malgrat tota la fama i el “bombo” que se n’havia fet, quan el vaig començar no sabia ben bé que hi trobaria, el que si m’imaginava és que seria alguna cosa radicalment diferent al que Rowling ens tenia acostumats, i va ser talment així. 

Ni aventures, ni fantasia, ni crims... En la meva opinió La vacant imprevista és una obra molt costumista i m’ha transmès un aire molt britànic, no sé explicar-me millor. La novel·la relata la vida en un petit poble anglès i les relacions entre els seus veïns, les seves rivalitats i les seves amistats. Crec que, més enllà de la trama, el més important són els personatges i les seves interaccions al voltant d’una disputa que manté dividit el poble des de fa molts anys, i una lluita que es desencadena a partir de la mort d’un dels principals implicats, en Barry Fairbrother.

L’estil aquí no té res a veure amb el de la Rowling de Harry Potter, les descripcions són abundants i això fa que la lectura de tant en tant sigui lenta i feixuga, sobretot al principi quan ens està presentant la història. 

Una de les coses que més m’ha agradat, però, és que a través d’una petita població i d’uns quants personatges fa una representació exagerada de la nostra societat, amb totes les seves problemàtiques: assetjament escolar, drogoaddicció, corrupció, política, jocs de poder, tràfic d’influències, problemes entre pares i fills...

Precisament, aquesta última m’ha semblat una de les més importants. El comportament dels pares té conseqüències en els actes i la personalitat dels fills, que sovint són contradictòries a les que pretenien i els condueixen a cruents enfrontaments. 

A diferència del que em sol passar, però, no he trobat cap personatge en aquesta novel·la que m’hagi enamorat, ans al contrari, a tots els he odiat en algun moment. L’únic que potser m’ha inspirat una mica de simpatia ha estat el de la Sukhvinder Jawanda. 

En resum, a mi m'ha agradat força, malgrat ser una història tranquil·la, per prendre's amb calma i amb una miva de tafaneria. Però si sou dels que us agrada l'acció i els ritmes trepidants, llavors no és gaire recomanable.  

La fitxa:

La vacant imprevista

J.K. Rowling


600 pàgines 

23,95 euros

ISBN: 978-84-9787-817-3   

 

Comentaris

  1. Bona ressenya. Jo estic como tu abans de llegir-ho: amb ganes però amb molta por.

    ResponElimina
  2. La veritat és que involuntàriament m'esperava un llibre més a lo Agatha Christie, amb algun crim... Però no té res a veure, si t'animes ja em diràs què t'ha semblat!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars