Ressenya || Bioko
"A Bioko només hi ha una llei:
si un salva la vida, algú altre ha de morir."
La història de
Bioko, de Marc Pastor, em va cridar l’atenció des del primer moment, potser per ser molt
diferent al que acostumo a llegir i al que m’agrada. De fet no, la podria
comparar amb cap altra novel·la que hagi llegit i això, en part, és bo; però m’ha fet reviure sensacions que he viscut amb molts altres llibres, molt
diferents entre ells.
El primer que
destaca del llibre és que es tracta d’una coctelera on s’hi barregen tota
classe de gèneres i temàtiques. La trama transcorre a finals del segle XIX en
una illa colonitzada del Golf de Guinea, fet que faria pensar en una novel·la típica
d’aventures. Si, però la cosa no es queda aquí: misteris, assassinats i massacres,
conflictes polítics, segrestos i desaparicions; novel·la negra, realisme
salvatge, ciència-ficció, màgia... Però tot molt ben lligat, en la dosi justa i
res fora de lloc.
Com ja he dit, la
història passa en una illa africana, Fernando Poo pels colonitzadors i Bioko
pels nadius. I tot en aquesta illa acompanya per crear una atmosfera angoixant
i claustrofòbica. Els personatges hi estan “atrapats”, per un motiu o altre, el
clima tropical els ofega, les tensions entre els diferents països que es
disputen el control dels recursos de l’illa no minva i els habitants originals
comencen a estar farts dels que venen de fora.
“Perquè això és el
que és Fernando Po: un presidi gegant, una illa on destinar aquells a qui se’ls
nega el destí. El racó sota l’estora, la cambra fosca, les golfes del prostíbul”.
Un altre punt
totalment a favor és el personatge principal, Moisés Corvo. Un antiheroi amb
una complexitat exquisida. M’agrada quan les coses no són blanques o negres i
amb ell tenim un ventall de grisos inacabable. Un home torturat, acostumat a la
violència, un poca-vergonya llibertí i bevedor, un cràpula, però amb un sentit
de la justícia que potser fins i tot ell mateix desconeix.
A més a més, al
llibre s’hi barregen diferents trames que es van entrecreuant al llarg de tota
la història i que fins al final no es troben. Un dels punts d’intriga
principals.
Pel que fa a l’estil
d’escriptura de Marc Pastor, és àgil i directe. Sense floritures, frases
curtes, preferiblement en present que fan la lectura ràpida. Al principi em va
costar una mica fer-me amb l’estil, però al cap de poquíssim ja només podia
gaudir amb la lectura. Així mateix, el llibre està ple de referències a altres
llibres i personatges de la literatura universal.
Pel que fa a l’edició,
Amsterdam ja em va enamorar amb La llibreria del senyor Penombra oberta les 24
hores i amb Bioko no ha fallat. Amb una coberta poc comuna, que fa pensar que
el que tenim entre les mans és un còmic més aviat. Amb mapes i il·lustracions a
l’interior que ajuden a dibuixar la història, però que deixen molta feina a la
imaginació. El que si he trobat són algunes errades tipogràfiques al llarg del
text.
Així doncs, una
lectura totalment recomanable i estic desitjant que caigui a les meves mans
algun altre llibre de Marc Pastor!
Marc Pastor
(Barcelona, 1977) És criminòleg i explorador culturalment dispers. Va combatre els nazis a Montecristo (Proa, 2007) i va traçar el perfil criminal de la vampira de Barcelona a La mala dona (La Magrana, 2008), amb la qual va guanyar el I Premi Crims de la Tinta de novel·la negra. A L’any de la plaga
(La Magrana, 2010), va alertar d’una imminent invasió dels ultracossos a
Barcelona. La seva obra ha estat traduïda a l’anglès, l’alemany,
l’italià, el francès i el castellà. Actualment treballa a la policia
científica dels Mossos d’Esquadra.
LA FITXA
Bioko
Marc Pastor
Amsterdam Llibres
432 pàgines
19,90 euros
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada