Seguidors

Ressenya || La ridícula idea de no volver a verte

Estic molt contenta de poder dir que en tan poquets dies ja tenim el primer col·laborador que s'ha animat a fer-nos una ressenya de l'últim llibre que ha llegit, i quin nivell! Si això continua així em faran fora del bloc... Moltes gràcies per la col·laboració, esperem que sigui la primera de moltes!

José Manuel ens parla de:



He intentat trobar un terme amb què poder definir i començar aquesta ressenya i no he estat capaç d’aconseguir-ho. És cert que es un llibre que t’enganxa des del principi, però no coincideix amb la percepció que jo tinc d’una novel·la a l’ús, i per descomptat no s’assembla a cap de les que he llegit d’aquesta mateixa autora.

Vaig arribar a la novel·la sense més referent que el nom de l’escriptora, a la que segueixo habitualment pels seus articles de “El País”, i encuriosit per la figura de la Marie Curie; em va enganxar de seguida! Sobretot portat per la idea de saber-ne més d’aquesta científica.

No vaig trigar res en adonar-me que el llibre és molt més que la transcripció dels diaris de Marie Curie; hi ha també molt de la intimitat de la pròpia autora. El nus central del llibre és la reflexió sobre l’absència i el buit que ens deixa la mort d’un ésser estimat, i malgrat això no és un llibre trist ni un llibre que t’angoixi; més aviat et convida a la reflexió i et sents identificat amb emocions i pensaments a les quals segurament molts de nosaltres no hem sabut posar-li paraules i s’han quedat dins nostre, sense ser capaços de compartir-ho.

L’autora fa servir l’enyorança que sent la Marie Curie per la mort del seu marit i l’aprofita per manifestar la que sent ella mateixa per la pèrdua del seu estimat company de viatge i ho fa d’una manera serena i reflexiva alhora que ens va dibuixant la personalitat d’ aquesta intel·ligent i lluitadora científica.

Es un llibre senzill, però ple d’emocions i de molt fàcil lectura. El recomano a tothom.

J.M 


Sinopsi:


Quan Rosa Montero llegí el meravellós diari que Marie Curie començà després de la mort del seu marit, i que s’inclou al final del llibre, sentí que la història d’aquella dona fascinant que va enfrontar-se a la seva època li omplia el cap d’idees i emocions. La ridícula idea de no volver a verte va néixer d’aquell incendi de paraules, d’aquell vertiginós remolí. Al fil de l’extraordinària trajectòria de Curie, Rosa Montero construeix una narració a mig camí entre el record personal i la memòria de tots, entre l’anàlisi de la nostra època i l’evocació íntima. Són pàgines que parlen sobre la superació del dolor, de les relacions entre homes i dones, de l’esplendor del sexe, de la bona mort i de la bella vida, de la ciència i de la ignorància, de la força salvadora de la literatura i de la saviesa dels qui aprenen a gaudir de l’existència amb plenitud i amb lleugeresa. Viu, lliure i original, aquest llibre inclassificable inclou fotografies, records, amistats i anècdotes que transmeten el primitiu plaer d’escoltar bones històries. Un text autèntic, emocionant i còmplice que t’atraparà des de les primeres pàgines. Sentiràs que ja estat escrit només per a tu.

La fitxa:
  
La ridícula idea de no volver a verte
Rosa Montero


240 pàgines

18 euros

ISBN: 978-84-322-1548-3




Comentaris

Entrades populars