Ressenya || El mapa del temps

Londres, 1896. Innombrables invents alteren una vegada i una altra el rostre del segle, fent creure a l’home que la ciència és capaç d’aconseguir l’impossible. I les seves fites sembla que no tinguin límits, com ho demostra l’aparició de Viatges Temporals Murray, que obre les seves portes disposada a fer realitat el somni més cobejat de la humanitat: viatjar en el temps, un desig que l’escriptor H.G. Wells havia despertat un any abans amb la seva novel·la La màquina del temps. De sobte, l’home del segle XIX té la possibilitat de viatjar a l’any 2000, com fa Claire Haggerty, qui viurà una història d’amor a través del temps amb un home del futur. Però no tots desitgen veure el demà. Andrew Harrington pretén viatjar al passat, a 1888, per salvar a la seva estimada de les urpes de Jack l’Esbudellador. I el mateix H. G. Wells patirà els riscos dels viatges temporals quan un misteriós viatger arribi a la seva època amb la intenció d’assassinar-lo per publicar la seva darrera novel·la amb el seu nom, obligant-lo a emprendre una desesperada fugida a través dels segles. Però, què passa si canviem el passat? Pot reescriure’s la història? (Traducció de la sinopsi en castellà.)

No em puc creure que oblidés penjar aquesta ressenya! Espero recordar tot el que volia destacar d'aquest llibre. El mapa del tiempo és una novel·la de les que m'agraden, on res no és el que sembla fins el final, quan tot s'explica. A primera vista es podria pensar que és una novel·la més de romanç científic, però és molt més que això. Al llibre hi trobareu aventures i misteri, màgia i ciència, literatura; però crec que a l'hora és un llibre molt realista, que intenta desmuntar molts mites.

Com es pot intuir, l'obra gira al voltant de l'escriptor H.G. Wells i de les seves obres, però aquesta no és la única referència literària que es pot trobar en el llibre: Jack l'Esbudellador o l'Home Elefant, entre molts altres, també formaran part d'aquesta història.  

A més a més, El mapa del tiempo ha estat guardonat amb el 40è Premio Ateneo de Sevilla de Novela que organitzen conjuntament l'Ateneo de Sevilla i Algaida Editories (Grupo Anaya).

Un dels ganxos de l'obra és el narrador que, tot i ser una novel·la coral, sempre és en primera persona i sembla que parli directament amb el lector, que el tingui davant a l'hora d'explicar tota la història. Això crea un ambient de molta complicitat i en certs punts pots arribar a sentir-te part de la història, un personatge més, no solament un espectador.

A més a més, Felix J. Palma té un estil literari molt clàssic, molt bonic. És d'aquells llibres que et conviden a agafar una llibreta i apuntar-te un munt de frases i cites per poder-les rellegir més tard:

"Una mirada es un pozo sin fondo en el cabe todo, al parecer."

"Se había olvidado de que su paraíso estaba enclavado en el mismísmo infierno, y que la mujer a la que amaba era un ángel atrapado en una tierra de demonios."

Tot i així, he de confessar que en alguns punts el llibre es fa una mica previsible, però això no li treu res de mèrit ni de misteri a la història, encara que no ho sembli. 

El mapa del tiempo es la primera part d'una trilogia que, de moment, no té final. La segona part és El mapa del cielo, que ja està a la venda i que també gira al voltant d'una de les obres de Wells, en aquest cas La guerra de los mundos. A veure si en breu em puc fer amb ella i l'autor no ens fa esperar molt pel desenllaç que, segons ha explicat ell mateix a la seva web, estarà relacionada amb El hombre invisible.