Ressenya || Una mica de poesia (I)

Tot i que recordo haver llegit Bécquer i Neruda a l’institut i no em van desagradar pas, mai he sentit una inclinació molt forta cap a la poesia. Sembla que aquesta hagués de quedar només en l’àmbit acadèmic sense poder anar més enllà, sense poder formar part de la meva vida privada. Per això, quan Meteora em va proposar la lectura de dos dels seus darrers poemaris vaig pensar que era la oportunitat perfecta per les paus amb el gènere. 

El primer que vaig llegir va ser Mal, de Jordi Valls. Tot i que la col·lecció de la qual en forma part és molt senzilla, em va agradar trobar al principi un petit pròleg explicant la trajectòria de l’autor i “l’objectiu dels poemes que vindrien a continuació. Potser perquè jo no hi entenc gaire (malgrat que cadascú pot extreure de la poesia una mica allò que senti), m’agrada saber quina era la intenció de l’autor quan va escriure aquells versos i, així, poder-ho comparar més tard amb el que m’ha transmès a mi. 

El llibre està dividit en quatre parts que, aparentment, tracten diferents temàtiques:

La primera de totes, Aigües fosques, m’ha semblat una mica fosca i un pèl sòrdida (potser com el mateix títol indica). Crec que els poemes parlen de l’ésser humà i que en ells l’autor ha deixat bona part de les seves vivències. 

La segona part, Summa Artis, és la més “curiosa” ja que cada poema va acompanyat d’un codi QR que et remet a l’obra d’art de la qual parla el poema. D’aquesta manera pots visualitzar la mateixa imatge que ha inspirat el poeta, encara que no la coneguis. Em sembla una manera brillant d’adaptar la literatura als nous temps i les noves tecnologies. Fer-la més pràctica i molt més visual del que ja és.

La tercera part del llibre, El pare d'Euclides, està formada per poemes més llargs, de temàtica més clàssica, potser èpica:

Fora del rusc els soldats els anihilen,

d'altra banda, només la fertilitat dels mascles buits

sadolla la reina. Això és opinable, és clar.

Una part pren la bresca amb la baioneta calada.

Els borinots són com les mosques, potser menys insistents

però més efectius. Mireu com cauen les bombes.

Uns vencen els altres sense adonar-se que és un joc. 

Només per pensar s'afusella? Potser ara podria 

canviar de trinxera, buscar-ne una de més autèntica

i amb millors prestacions.

(...)

 

I, finalment, en la darrera part, Irradiació des del forat, sembla que el poeta expressi la seva manera de veure la vida i viure la poesia. És una part plena d’escepticisme i molt eloqüent.

Volia comentar els dos llibres, però crec que em quedaria una entrada massa llarga. Així que en breu penjaré la segona part d’aquest post.

Moltes gràcies a l’editorial Meteora per fer-me arribar els dos poemaris!