Ressenya || Hermosas criaturas
A Gatlin, un racó perdut del profund sud dels EEUU, Ethan Wate lluita per
vèncer el seu avorriment, fins que un dia es troba amb Lena Duchannes, literalment,
la noia dels seus somnis... i dels seus malsons. El que segueix és una moderna
fantasia, un conte d’amors contrariats amb un fosc i perillós secret. Hermosas criatures
és un exquisit relat gòtic que fascina des de la primera pàgina, submergint al
lector en un tenebrós món de màgia i misteri.
(Traducció del resum de Casa del llibre)
Amb aquest llibre vaig fer
les coses una mica del revés. Vaig veure primer la pel·lícula i després el vaig
llegir. Tot i que normalment no m’agrada fer aquestes coses, per un cop em
perdonareu. Feia molt de temps que tenia ganes de llegir Hermosas criaturas, era un llibre que em cridava moltíssim l’atenció,
per la temàtica i l’estètica de les cobertes. I la veritat és que no em va decebre
gens, i el millor de tot és que encara em queden tres llibres més!
El llibre té un ritme molt
bo, és llegeix molt ràpid, i crec que la combinació entre acció i la relació
entre els dos protagonistes, així com les parts més descriptives i lentes.
També m’ha agradat molt la
relació entre els dos protagonistes, Lena i Ethan, crec que els dos personatges
tenen molta personalitat i alguns moments són molt divertits.
A més a més, la part fantàstica
de la trama està molt ben elaborada. Els diferents tipus de Casters que existeixen i el tema del
destí inevitable del qual la protagonista no pot fugir, o si?
Tinc moltes ganes de saber
què més els depara a l’Ethan i la Lena i tot just pugui em llegiré la segona
part, Hermosa oscuridad.
M'ha sorprès que diguis que té bon ritme i es llegeix molt ràpid perquè he llegit moltes crítiques que diuen tot el contrari. Però a mi em va passar el mateix que a tu, em va enganxar moltíssim. Ara ja només em falta llegir l'últim.
ResponEliminaJo he llegit els dos primers i tinc ganes de més! La veritat és que hi ha moments en què els protagonistes em fan molta ràbia, però sóc de mania fàcil jo ;) A mi la veritat és que tant l'1 com el 2 em van enganxar molt, el dos sobretot a partir de la meitat, perquè i que reconec que la primera és una mica lenta. Potser la clau és no prendre-se'l com un llibre amb molta acció, sino més reflexiu...
ResponEliminaA veure com continua la saga, tu em recomanes qur segueixi no?
Es clar que has de continuar, el final del tercer és d'infart! M'han regalat el quart i últim i estic rellegint la saga, encara vaig pel primer.
Elimina