Ressenya || La meva germana viu sobre la llar de foc

"La meva germana Rose viu sobre la llar de foc. Bé, almenys una part d'ella."

"Tornem a trobar-nos, Spiderman, em va dir. I jo li vaig respondre: a quanta gent has salvat avui, Noia M? Va fer com si comptés amb els dits de la mà. A nou-cents trenta-set, va dir mentre arronsava les espatlles. Avui ha sigut un dia tranquil."

Ja fa una mica de temps que vaig llegir aquest llibre. Abans de començar aquest bloc, però ahir el vaig redescobrir i em van venir moltes ganes de parlar d'ell. És un llibre commovedor, escrit des de la perspectiva d'un nen de 10 anys, en Jamie, que parla sobre els misteris de l'ànima humana, de com una família s'enfronta, cadascú a la seva manera, a la tragèdia que els toca viure: la mort, cinc anys abans, de la Rose, una de les germanes grans d’en Jamie, en un atemptat terrorista. 

La seva mare plora, el seu pare plora, la seva germana, la Jasmine (bessona de la Rose) també, però en Jamie, de només cinc anys, no. Potser és massa petit per entendre el ha passat, el que significa la mort. 

Cinc anys després, la família encara no ha superat la pèrdua, sembla que el temps s’hagués aturat en aquell moment. Però per a Jamie és diferent, ell continua avançant, creixent i ja gairebé no és capaç de recordar la seva germana. Però la família no està disposada a permetre que ho faci i l’obliguen a tenir sentiments i records que és impossible que tingui.

El llibre està escrit amb tota la innocència i la bondat d’un nen, però també amb tota la seva sinceritat, i costa molt poc posar-se en el seu lloc i entendre la seva realitat. Tot i que a nivell argumental no tenen res a veure, en l’estil em va recordar una mica a El nen del pijama de ratlles, perquè tots dos llibres narren una història difícil d’explicar, molt dura, en alguns moments cruel, amb sinceritat, sense embuts, però amb sensibilitat i de manera molt elegant. 

El tema de la mort avui dia encara és un gran tabú de la nostra societat, i més quan té a veure amb el terrorisme, un tema que crea moltes sensibilitats en els darrers temps i en segons quins països. A més a més, tractar aquests temes en un llibre per a joves és una empresa difícil, per això crec que Annabel Pitcher, té moltíssim mèrit, molt més tenint en compte la seva joventut i tractant-se de la seva òpera prima. Tot i així el llibre ha estat un èxit també entre els adults.

Crec que aquest és un d’aquells llibres que queden en el record, al menys per a mi ho ha estat i el recomano a tothom. En la meva opinió és un imprescindible que no entén de temps ni edats. 

Annabel Pitcher va néixer el 1982, en un poblet de Yorkshire (Regne Unit), on, segons ella, hi ha més ovelles que persones. Va estudiar filologia anglesa a Oxford. Un cop llicenciada va treballar en diversos mitjans de comunicació i com a professora d'anglès. I també ha viatjat molt per documentar-se. Aquesta és la seva primera novel·la.

 

*********