Ressenya || Hermosa oscuridad
“Sempre havia pensat que Gatlin, el meu poble, amagat en la profunditat
dels boscos de Carlonia del Sud, era un lloc perdut enmig del no-res. Aquí mai
passava res i mai canviava res.”
El jove Ethan Wate comptava el temps que li quedava per escapar del seu
poble fins que una nova estudiant, Lena Duchannes, va arribar al seu institut i
va revelar-li un món secret que havia restat ocult sota els roures coberts de
molsa i les voreres esquerdades de Gatlin.
***
Quan vaig acabar Hermosas criatures vaig veure clar que volia saber-ne més
sobre l’Ethan i la Lena. Volia veure com acabava aquesta història que m’havia
enganxat tant, per això no vaig trigar gaire a fer-me amb la segona part:
Hermosa oscuridad.
El principi el llibre es fa una mica lent, perquè parla molt sobre la
relació entre els dos protagonistes. Guanyen molta presència els monòlegs
interiors de l’Ethan i els seus sentiments. Però a partir del segon terç hi ha
molta més acció i es recupera una mica el ritme del primer llibre.
El que m’agrada molt d’aquesta saga és que m’està resultant molt fàcil
ficar-me dins la història i viure molt intensament tot el que els passa als
protagonistes, sobretot a l’Ethan, ja que és el narrador. Potser per això
mateix, en alguns moments em posaria a cridar-los: però què feu!
En alguns moments Lena m’ha fet una mica de ràbia... i l’Ethan també, per
ser sincers, tenia ganes de clavar-li un clatellot a veure si despertava.
Però en general m’ha semblat una molt bona segona part i tinc ja moltes
ganes de fer-me amb el tercer llibre i avançar més en la història.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada