Ressenya || Y entonces sucedió algo maravilloso

«Y entonces, mientras estaba en mi casa y me sentía sola, fracasada y desesperada, me dispuse a jugar a mi juego privado de los libros, buscando consuelo. Me preparé para seguir el camino que los libros me indicaran sin saber que me llevarían a encontrarme con un reino mágico, un hombre misterioso, un viejo secreto y un tesoro incalculable. Pero en aquellos momentos, yo no sabía nada de todo eso. Lo único que podía hacer era esforzarme para no llorar.»

Brianda Gonzaga, una editora de éxito que ronda los cuarenta, rompe de manera forzosa con su realidad cuando la despiden sin demasiadas contemplaciones. Sumida en una espiral de desasosiego, busca consuelo en quienes nunca le han fallado, los libros, y siguiendo una suerte de pálpito, se embarca en un viaje que la llevará a un lugar perdido entre las montañas que la cambiará para siempre: el Concejo de Nuba.

Y entonces sucedió algo maravilloso. El anuncio de una vieja librería en traspaso en la que buscar un tesoro, una tormenta, los brazos de un enigmático amante y el fantasma de un niño desaparecido en el pueblo unos años atrás arrastrarán a Brianda a una historia apasionante en la que empezar a ser la protagonista de su propia vida, sin renunciar a nada de lo que es importante: la amistad, el amor, la alegría el conocimiento y sí…, también un poco de sexo.

***

Aquesta és la meva primera ressenya des de la meva nova llar :) I aprofito que fa un dia cacós i que no podré sortir a gaudir de la ciutat per actualitzar, que us tinc una mica abandonats. 

Vaig llegir Y entonces sucedió algo maravilloso una mica abans de marxar. Al final no vaig poder resistir l'impuls de comprar-lo. Li tenia moltes ganes. Potser per això em va decebre una mica. De fet podria dir que vaig tenir una relació d’amor odi amb el llibre, perquè per una part em va encantar, però no vaig tenir gens de feeling amb la protagonista.  

Em va semblar una mica incoherent en la seva manera de ser, per una banda una persona tímida o insegura, però per una altra molt segura, oferint consells amb una gran saviesa. I no vaig notar un canvi gradual en la seva manera de ser. Senzillament no vam connectar. 

El que tampoc em va agradar gaire és la relació amb Tomàs. La vaig trobar massa submisa. Ell arriba, agafa el que vol i marxa, i ella no el jutja en cap moment. En la meva opció el té massa idealitzat. 

Però com a gairebé tots els llibres hi ha un personatge d’aquells que enamoren i aquest és el llibreter de la Locus Docendi, don Lorenzo. Un savi d’aquells entranyables que fa venir moltes ganes de fer-li una abraçada. 

Tot i així, la història té molta màgia, i a mi els llibres que parlen de llibres m’encanten, perquè em permeten aprendre molt i encara em fan venir més ganes de llegir. El problema és que acabo amb una llista interminable de lectures pendents. 

En fi, potser és una mica caòtica aquesta ressenya, però no em puc treure aquesta sensació de sentiments enfrontats. I no vull condicionar a ningú sobre el llibre.