Franck Thilliez i la violència
He de reconèixer que vaig comprar “La
síndrome E” i “Gataca” per la
coberta i després vaig llegir de què tractaven. Per l’argument em van agradar
molt i després d’un parell d’anys fent pols a la prestatgeria vaig decidir que
era el moment.
En aquest dos llibres, que el mateix Thilliez anomena el seu díptic sobre la violència, l’autor
analitza des d’un punt de vista entre fantàstic i realista el pes que aquesta
té en la nostra societat mediatitzada i intenta donar explicació a fenòmens i
moments de la història que semblen no tenir-ne: massacres, guerres,
assassinats...
Com no podria ser d’una altra manera, els protagonistes són dos policies
amb vides fosques, un passat dolorós i un pressent difícil de carregar. Molt
llòbrec i macabre tot. Els llibres tenen molt de ritme i la trama enganxa
bastant.
En un punt intermedi entre la realitat i la fantasia, hi ha hagut moments en els quals m’ha costat ficar-me del tot en la història i altres en què no podia parar de llegir. Així que no sóc capaç de posicionar-me per molt que ho intento. El final del primer llibre és d’infart i t’obliga a agafar el segon ipso facto. El misteri, però, està poc explotat a “Gataca” i a mi m’ha semblat una mica decebedor.
Tot i així m’he quedat amb ganes de llegir més de l’autor francès i em vaig endur una patacada al veure com de difícil és aconseguir alguns dels seus primers llibres dels quals he llegit molt bones crítiques: L’àngel vermell i Dol de mel, que compten amb edició en castellà però que a moltes llibreries ja estan descatalogats. Espero que el meravellós internet em pugui ajudar en l’empresa!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada