Ressenya: Spotlight
Spotlight (2015)
La pel·lícula narra la historia de l’equip de reporters d’investigació del
Boston Globe el qual va destapar els casos de pederàstia que van dur a terme
durant dècades diferents cures catòlics de Massachusetts i que l’Arxidiòcesi de
Boston va intentar amagar, sacsejant a l’Església Catòlica dels Estats Units.
L’any 2001, The Boston Globe contracta a un nou director, Marty Baron. Aquest,
al poc d’arribar, celebra una reunió amb Walter “Robby” Robinson, el redactor
en cap de l’equip de Spotlight, un petit grup de periodistes d’investigació que
escriuen articles que triguen mesos en investigar i publicar. Baron llegeix una
columna de The Globe sobre l’advocat Mitchell Garabedian, qui diu que el cardenal
Bernard Law (l’arquebisbe de Boton) sabia que un capellà estava
abusant sexualment de nens i no va fer res per parar-ho. Així que ho llegeix
insta a l’equip d’Spotlight a investigar el tema. El periodista Michael
Rezendes, membre de l’equip d’Spotlight, contacta amb Garabedian, que
inicialment declina la entrevista. Malgrat el rebuig, Rezendes troba la manera
per trobar-lo i revela que forma part de l’equip d’Spotlight, per intentar
persuadir-lo i fer-lo parlar. Així, l’equip d’investigadors comença a
descobrir un patró de tractament de casos de sacerdots catòlics involucrats en
abús sexual de nens a Massachusetts (al fer-los agafar la baixa mèdica o
canviar-los de destí). Poc a poc la recerca s’amplia fins a tretze capellans y
amb l’ajuda de diverses fonts el número va creixent fins a situar-se al voltant
dels noranta. A través de les seves investigacions, l’equip desenvolupa una
llista de 87 noms y comencen a trobar a les seves víctimes per a confirmar
sospites. Quan es produeixen els atacs de setembre de 2001, l’equip es veu
obligat a donar prioritat a la història dels atacs i deixar de banda la
investigació.
Al camp d’un temps, després de fer-se públics uns documents judicials
descrivint casos i confirmen que el cardenal Law era conscient del problema i
el va ignorar. Després d’un intens estira i arronsa entre els diferents membres
de l’equip, l’article es publica finalment amb un enllaç que condueix als
documents al lloc web del diari i també un número de telèfon de contacte amb la
redacció en cas necessari. Des del matí següent a la publicació, l’equip
Spotlight queda inundat de trucades telefòniques de víctimes que accedeixen a
explicar les seves històries.
****
La pel·lícula mostra tot el procés d’investigació periodística al voltant d’un
cas de gran impacte com son els casos de pederàstia per part de sacerdots. Val
molt la pena de veure, perquè pel·lícules com aquesta són les que em van portar
a ignorar els consells de mare i estudiar periodisme enlloc d’econòmiques. Així
és com el periodisme hauria de ser sempre: implicat i rigorós; un servei
públic.
No deixeu de veure-la.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada