Ressenya :: El psicoanalista, John Katzenbach

El dia del seu 53è aniversari, el doctor Starks, un psicoanalista amb una llarga carrera darrere seu, rep un misteriós i inquietant missatge anònim. Starks haurà de fer servir tota la seva astúcia per, en només quinze dies, esbrinar qui és l’autor del mateix. Si no ho aconsegueix, haurà d’escollir entre suïcidar-se o ser testimoni de com els seus amics i familiars són assassinats, un rere l’altre, per un psicòpata que promet dur la seva venjança fins al final. 

 ***

Aprofito aquest moment de núvols, te i Jack Johnson per acabar aquesta ressenya que tinc a mitges des de fa dues setmanes. El psicoanalista és un d’aquells llibres que fa anys que està a la meva llista de: llegir abans dels 20, dels 30, abans de morir. Ja pensava que no el llegiria mai, però el mes passat vaig despertar-me un matí pensant que aquell era el dia. 

És el primer llibre que llegeixo de John Katzenbach, periodista i escriptor de fama reconeguda, però ja tinc ben apuntades la resta de les seves novel·les (o al menys tantes com pugui) per al que queda de 2016 i el 2017. 

No es pot dir que tingui un gènere favorit, però els thrillers psicològics em provoquen una especial atracció, m’encanta aquella sensació de tensió que et deixa els músculs garratibats i aquells moments en els quals estàs tan ficat a la lectura que qualsevol soroll inesperat al pis et provoca un cobriment de cor. I això és exactament el que m’ha passat amb El psicoanalista. 

Tot i que havia llegit que la novel·la tenia algunes parts una mica lentes, a mi no m’ha fet aquesta impressió i m’ha tingut a l’aguait tota la lectura. El llibre es divideix en dues parts que ben bé podrien ser dos llibres, però que li donen a la història un gir inesperat. Com sempre hi ha d’haver un “però”, he de dir que Frederick Starks, el protagonista, no m’ha acabat d’enamorar com si ha fet el dolent dolentíssim. En altres crítiques i ressenyes he llegit que Katzenbach té un talent especial per analitzar i transmetre l’essència de les ments més pertorbades i crec que tenen tota la raó. Pel que fa a la prosa, és senzilla i elaborada a l’hora, un estil que a mi m’agrada molt, sobretot en aquest gènere. 

Jo vaig gaudir moltíssim de la lectura de El psicoanalista, vosaltres què en penseu? 

Fins la propera i felices lectures!