Ressenya :: La veritat sobre el cas Harry Quebert, Joël Dicker

Som al 2008. En Marcus Goldman, l’estrella més jove de les lletres americanes, no aconsegueix escriure la seva segona novel·la. Però en plena crisi d’inspiració li arriba la notícia: el seu amic i antic professor a la universitat, l’escriptor de culte Harry Quebert, és acusat d’haver assassinat, fa molt de temps, una noia de 15 anys amb qui va mantenir en secret una relació amorosa quan ell en tenia 34. Malgrat els anònims amenaçadors que rep, en Marcus decideix investigar el cas fins al final. ¿Què va passar aquell estiu del 1975 a Nou Hampshire? ¿Qui va matar la Nola Kellergan? Descobrir-ho pot salvar la vida al seu amic Harry Quebert, i per a ell pot representar l’oportunitat d’escriure el llibre d’èxit que li reclamen.

 ***

Al començar a escriure la ressenya sobre El llibre dels Baltimore, m’he adonat que no vaig escriure res sobre el que s’ha convertit en un dels meus llibres favorits: La veritat sobre el cas Harry Quebert. Així que he decidit reparar aquesta falta immediatament. 

La major part dels llibres que m’he llegit en els darrers temps han estat recomanacions i sol passar que, quan et creen moltes expectatives (en general a la vida també passa) pots acabar un xic decebut. No és el cas. És una de les poques ressenyes que he escrit on no hi trobareu ni una pega, cap ni una, no pas, mai de la vida. És perfecte. 

Joël Dicker és un veritable virtuós de les lletres i és una passada com entrellaça les diferents trames, resolent un misteri mentre n’obre tres més a l’hora. Seria molt fàcil, en un llibre com aquest cometre errors, buscar solucions “patilleres” o oblidar-ne algunes pel camí, però Dicker ho té tot mil·limetrat. Com a resultat, el llibre manté una tensió d’infart durant totes i cadascuna de les 688 pàgines. 

A més a més, l’autor es fa servir d’un ampli ventall de personatges meravellosos, començant per Marcus Goldman i seguint per Harry Quebert, entre molts altres, que es van passant la pilota els uns als altres sobre la mort de la Nola, mantenint l’enigma durant tot el llibre sobre el que va passar realment.

Un altre dels al·licients de la novel·la és el fet que el món editorial hi tingui un paper molt important. I es que a mi m’encanten els llibres que parlen de llibres i que permeten descobrir diferents matisos i secrets d’aquest món tan apassionant. 

Ho he de reconèixer, sóc una enamorada de Joël Dicker, m’encanta com escriu, perquè escriu molt i molt bé, amb una gran qualitat literària, sense caure en la pedanteria.  i no vull deixar de mencionar que vaig trobar boníssima la traducció al castellà de la mà de Juan Carlos Durán Romero. 

La veritat sobre el cas Harry Quebert ha guanyat diversos premis (Gran Premi de Novel·la de l’Acadèmia Francesa, Premi Goncourt dels Instituts i el Premi de la revista Lire) i s’ha traduït a més de 30 llengües, sent una de les subhastes més disputades de la Fira de Frankfurt de l’any 2012. Si visiteu la pàgina web de La campana, responsable de l’edició en català, podreu trobar més informació sobre el llibre i l’autor.  

Fins la propera setmana i felices lectures!