Escapades :: Fent camí per la Selva Negra

Una altra de les coses que més m’agraden, a part dels llibres, és viatjar, així que aquesta setmana he decidit escriure un post una mica diferent per explicar-vos una escapadeta genial que ens vam muntar fa un parell de setmanes. I he volgut mencionar la frase de dalt, que em sembla preciosa, perquè vam tenir la oportunitat de perdre’ns una mica en els preciosos boscos de la Selva negra. 

Ens va costat molt fer el Planning d’aquesta sortida ja que en principi el temps no havia d’acompanyar massa i teníem molts dubtes sobre què seria millor visitar. Primer vam pensar fer un parell de ciutats, que en cas de pluja sempre ofereixen més refugi (un museu per aquí, un cafetó bonic per allà...), però nosaltres som gent valenta i com les cabres vam decidir tirar cap al camp!

DIVENDRES

Després d’unes tres horetes de cotxe vam arribar a Triberg. En una escapada anterior ja ens havíem quedat amb les ganes ja que no teníem cotxe i en tren des d’Estrasburg sortia un xic car. El primer que vam fer, per aprofitar les hores de sol de la tarda que encara ens quedaven, va ser visitar les cascades, les quals, segons la pàgina web oficial de la ciutat són les més altes d’Alemanya (163 metres de caiguda). En alguns blocs de viatges ho desmenteixen, tot i així no deixa de ser un lloc preciós i molt impressionant que us recomano molt si teniu la oportunitat de visitar-lo. 

Com ja havíem llegit a Internet, el millor és deixar el cotxe al segon aparcament dels tres que hi ha. El primer queda massa lluny i haureu de caminar molt fins l’entrada. El de dalt de tot està molt bé, però des d’allà l’excursió s’allarga bastant, ja que per gaudir bé del salt d’aigua s’ha de baixar la muntanya, seguint el recorregut del riu Gutach i després tornar a pujar. Ha de ser una excursió molt xula si es té temps i unes bones cames. Nosaltres vam optar per la opció més “còmoda”, però no menys bonica. Després d’un descens molt ben condicionat d’uns 10 minuts (o 30 si ets com jo i et pares a fer una foto a cada fulla i cada pedra del camí) trobareu un mirador des d’on es pot gaudir perfectament d’un dels salts d’aigua. 

Les cascades es poden visitar tot l’any fins les 22:00 (hora en la que s’apaga la il·luminació) per 3,5€, però, tot i que nosaltres vam pringar com tontos, a partir de les 17 hores ja no es paga! 

Vista del mirador amb el salt d'aigua de fons.

Relax

 

Després vam tirar cap al poble, que no és especialment bonic, però té l’atractiu d’acollir dos dels rellotges de cucut més grans del món. Nosaltres ja vam anar tard i no els vam poder visitar per dins, però si teniu ocasió no s’ha de deixar perdre.

Aquest va ser durant molt de temps el rellotge de cucut més gran del món.

I aquest és el nou rellotge de cucut més gran del món, per quant de temps?
No ho sabem, la competència al poble sembla gran!

 DISSABTE

Vam fer quilòmetres per donar i vendre. Primer vam visitar un petit poblet anomenat Biberach, la veritat és que el poble en si no té res, però ens va semblar molt maco i vam decidir fer-hi un tomb i una mica el burro a la riba del riu. 

Tot seguit vam parar a Gengenbach, aquest si un dels pobles més bonics de la regió de la Selva negra. Al matí vam enganxar mercat i a la tarda una fira de vins, així que vam poder gaudir d’un gran ambient durant tot el dia. El poble està a mig camí entre Friburg i Karlsruhe, dues de les ciutats més importants de la zona i molt a prop de la principal ruta que porta a Estrasburg. 

Passejar pels seus carrers és com estar perdut en mig d’un conte dels germans Grimm, amb les típiques construccions de fusta i gairebé totes les finestres engalanades amb flors de colors molt vius.

El dia, contra tot pronòstic, va ser espatarrant, amb un sol de justícia que ens va acompanyar durant tota la pujada a un dels cims de la ciutat, que vam veure de lluny i vam acabar trobant una mica de casualitat després de fer més voltes que una baldufa. El camí és una meravella i pots anar pujant entre les vinyes fins arribar a la capella, des d’on hi ha una vista espectacular.

Dia de mercat a Gengenbach

Doncs mira que és llarg...

Després de dinar, en un moment de bogeria, vam decidir conduir uns 80 quilòmetres i creuar la frontera amb França fins a Colmar, i sort, perquè és un dels pobles més bonics on he estat mai. La veritat és que va ser tot molt improvisat, així que no faré un top dels llocs més importants per visitar, ens vam dedicar a caminar pel centre històric i fer una volteta. El que si que no ens volíem perdre de cap de les maneres era la zona dels canals, La petit Venice que li diuen.  A aquestes hores del dia ja estàvem tots amb les bateries de càmeres i mòbils agonitzant, així que no vam poder fer massa fotos, però ens quedem amb un munt de records i d’imatges mentals precioses, que tampoc està malament! 

DIUMENGE:

La sort ens va abandonar. Ens vam despertar en un dia gris i no va parar de ploure en tota l’estona. Així que la nostra visita a Baden-Baden, la ciutat balneari per excel·lència a Alemanya, va quedar un xic entelada. Com que no teníem banyador i, sincerament, el pressupost tampoc donava ja per passar un dia de wellness, vam dedicar-nos a passejar fins que ens vam afartar de la pluja i vam fer via de tornada a Frankfurt i a la rutina. 

Sento haver-me enrotllat més que una persiana, però va ser un viatge que em va agradar moltíssim i tenia moltes ganes de compartir-lo. Però ja tallo. 

Que acabeu de tenir una bonica setmana!