IMM :: Bogeria a la Fira del llibre de Frankfurt 2016

He de reconèixer que quan es tracta de llibres se me'n va força de les mans. No només m'agrada molt llegir, sinó que considero els llibres com un objecte meravellós, només tenir-los a prop ja em fa sentir una mica més feliç. A més a més, visc amb l'absurda esperança de poder llegir-los tots... 

Això és una mica el que em va passar el darrer cap de setmana quan vaig visitar la Fira del llibre de Frankfurt. Al ser el darrer dia, la majoria de les editorials internacionals estaven amb un peu dins i un peu fora i moltes oferien ofertes per desfer-se del major pes possible. Algunes altres, les més grans com Planeta o Random House, fins i tot regalaven els exemplars que havien portat de mostra. I així i es com vam acabar amb aquesta muntanya de llibres que es veu a la foto. Perquè aquest hobby et pot arribar a arruïnar i sempre va bé aprofitar aquests regals que et dona la vida. 

Començo amb els tres que més ganes tenia de llegir aquesta tardor, tres novetats que pensava que trigaria en aconseguir. Diaris del Sáhara, de Sanmao, una de les primeres novel·les de l'editorial :Rata_ que surten a la venda aquesta setmana a Espanya. Feia temps que en seguia la pista, havia anat llegint comentaris i articles sobre l'autora i les ganes anaven creixent. Doncs ja és meu i puc prometre que avui el començo! Les noies, d'Emma Cline, una altra novetat d'aquesta tardor de la qual només he llegit meravelles. A més a més, el vaig poder aconseguir en català i això tant lluny de casa de vegades és complicat. I per últim Diario de un cuerpo, d'Erika Irusta. Perquè ja està bé de preguntar-nos a qué huelen las cosas que no huelen. 

Seguim amb Lady Susan, de Jane Austen, una novel·la pòstuma en forma epistolar. No intentaré amagar el meu amor per Jane Austen y m'encanta col·leccionar la seva obra, així que quan vaig veure aquesta edició tan bonica de Nordica Libros no vaig dubtar a fer-me amb ell. La història de Nadie quiere saber, d'Alicia Giménez Bartlett em va cridar moltíssim. I Mala letra, de Sara Mesa, un conjunt de contes que ja tenia clitxat des de feia mesos, potser perquè tinc una lletra horrible, i em vaig sentir identificada amb el títol. 

Contra el viento del norte, de Daniel Glattauer, ja té uns anys, però la coberta em va semblar molt atractiva i el text de la contra molt atraient, així que cap a la bossa. Las noches de Estrasburgo, d'Assia Djebar ha estat guanyadora de diversos premis i, tot i no agradar-me gaire la literatura romàntica, aquesta història d'amor intercultural té molt bona pinta. I una novetat tot just sortida del forn: La novena, de Marcela Serrano, una història escrita en femení sobre la traïció i el sofriment. 

Aquests tres van ser més aviat elecció del meu xicot, que és un apassionat dels thrillers i la novel·la negra. Ni lo ves ni lo verás, d'M.J. Arlidge, és la segona part de la saga de la inspectora Helen Grace: el cadàver d'un home és trobat en una casa buida. Li han arrencat el cor i li han enviat dins d'un paquet a la seva dona i als seus fills. Camille, de Pierre Lemaitre, és el final de la tetralogia protagonitzada pel comandant Camille Verhoeven. No he llegit cap llibre de la saga, però vaig llegir Vestido de novia i em va encantar, així que Lemaitre és sempre una bona idea. El dilema, de Lee Goodman, la veritat és que no n'havia sentit res, només havia llegit la contracoberta. Un thriller d'advocats on la història personal dels personatges té un gran protagonisme. 

El mes más cruel, de Pilar Adón, explica 14 històries sobre la crueltat, la separació, la pèrdua i la desesperació. No he tingut oportunitat de llegir gaires llibres de Libros del asteroide, però m'encanten les seves edicions i em vaig enamorar de la coberta de A contraluz, de Rachel Cusk, una autora aclamada per la crítica. Que hi ha un nou llibre de Millennium? Doncs ha de ser meu! Des que va sortir a la venda Lo que no te mata te hace más fuerte, de David Lagercranz, li tenia moltes ganes, però mai trobava el moment de comprar-lo. 

Dos clàssics que estan a la meva llista de deures des de fa tant de temps que em fa vergonya i tot. Moby Dick, de Herman Melville, és un d'aquells llibres que m'haurien d'haver fet de joveneta, però em sap molt de greu el programa de literatura tan pobre que tenien tant al meu institut com a la universitat. El deixaré ben a la vista, perquè em miri amb ulls reprovadors. Igual que faré amb El Aleph, de Jorge Luis Borges. 

El hombre de arena, de Lars Kepler, és la història d'un assassí en sèrie de la mà de l'autor de L'hipnotista. Soldados de Salamina, de Javier Cercas, és un llibre que volia des de feia molt de temps i que m'han recomanat per moltes bandes. 

I aquest és el resum del que em vaig endur, físicament, de la Fira. Tinc molta feina! Així que no m'enredo més i em poso a llegir!

Fins la propera i que acabeu de passar una molt bona setmana :)