Ressenya :: Los besos en el pan, Almudena Grandes
Que els pot passar als veïns d’un barri qualsevol en aquests temps difícils? Com resisteixen, al centre de l´huracà, parelles i persones soles, pares i fills, joves i vells, els cops d’una crisi que “amenaçà a posar-ho tot cap per avall i encara no ho ha aconseguit”? Los besos en el pan explica de manera subtil i commovedora com transcorre la vida d’una família que torna de vacances decidida a que la rutina no canviï, però també la d’un home acabat de divorciar a qui se sent plorar rere una paret, la d’una àvia que posa l’arbre de Nadal abans de temps per anima als seus, la d’una dona que decideix reinventar-se i tornar al camp per viure de les terres que varen alimentar els seus avantpassats... A la perruqueria, al bar, en les oficines o al centre de salut, molts veïns, protagonistes d’aquesta delicada novel·la coral, viuran moments agredolços d’una solidaritat inesperada, d’indignació i de ràbia, però també de tendresa i força. I aprendran per què els seus avis els varen ensenyar,
quan eren petits, a besar el pa.
***
quan eren petits, a besar el pa.
***
Dilluns passat va celebrar-se a España El dia de les escriptores i em venia de gust fer alguna cosa relacionada al bloc. Al final no he tingut temps de fer res especial, així que he revisat la llista de ressenyes pendents a veure si havia llegit darrerament a alguna autora i, efectivament, en tenia un parell, cosa que m’ha donat una gran alegria.
Per aquesta setmana he escollit Los besos en el pan, d’Almudena Grandes, una de les meves escriptores preferides de tots els temps. Una vegada, el periodista Josep Cuní va preguntar-li en una entrevista: ¿com ho fa per escriure vostè tan bé?, i jo em vaig sentir tan identificada amb aquesta pregunta que no ho pogut oblidar-la. Perquè aquesta dona escriure molt i molt bé.
Em sembla que aquest és el cinquè llibre seu que llegeixo i no deixa de meravellar-me. Crec que no fa falta que vingui jo a comentar la qualitat literària de les obres d’Almudena Grandes quan el mateix Vargas Llosa diu que és “una de les més grans escriptores del nostre temps”. Així que aquesta vegada no faré comentaris del tipus: quin domini del llenguatge, quina trama tan elaborada, quins personatges més ben construïts, perquè em sembla del tot innecessari en aquest cas, sinó que intentaré transmetre les emocions que em va provocar la seva lectura.
Los besos en el pan és una novel·la coral i costumista que narra en primera persona un dia a dia del qual tothom a España, en major o menor grau, formem part. Tots coneixem algú que s’ha quedat a l’atur, o que ja hi és fa una estona; algú que ha hagut de viatjar a l’estranger per guanyar-se la vida (culpable); el CAP que han tancat per falta de finançament, o l’amiga que mai du esmorzar a l’escola. Es tracta de la narració d’una realitat molt dura a través d’un grup de personatges tan anodins com extraordinaris que posen cara i nom a una crisi de la qual estem tots ja molt tips. Per això crec que aquesta novel·la és un risc convertit en èxit.
Però el llibre no explica només les penes que els qui vivim aquests temps hem d’enfrontar, sinó que és també un cant a la lluita, una empenta a cridar que ens tornin tot el que ens han tret i, de pas, que ens donin d’una vegada per totes tot allò que s’oblidaren pel camí. S’ha de ser molt valen per demanar ajuda, però s’ha de ser encara mes valen per a acceptar-la; això és el que hauran d’aprendre a la força la gent que omple les pàgines d’aquesta novel·la.
Unes pàgines que estan plenes de ràbia i cruesa, però també d’una tendresa capaç de traspassar la barrera. Crec que la intenció de l’autora amb aquesta obra és la de provocar una reacció activa en el lector, remoure les seves entranyes i la seva consciència i fer trontollar els seus sentiments. Fer-lo reflexionar. És possible que no ho aconsegueixi amb tothom, però no serà per falta de ganes ni de mestria.
Us animeu a entrar en les seves vides? Que acabeu de passar una bonica setmana :)
Em sembla que aquest és el cinquè llibre seu que llegeixo i no deixa de meravellar-me. Crec que no fa falta que vingui jo a comentar la qualitat literària de les obres d’Almudena Grandes quan el mateix Vargas Llosa diu que és “una de les més grans escriptores del nostre temps”. Així que aquesta vegada no faré comentaris del tipus: quin domini del llenguatge, quina trama tan elaborada, quins personatges més ben construïts, perquè em sembla del tot innecessari en aquest cas, sinó que intentaré transmetre les emocions que em va provocar la seva lectura.
Los besos en el pan és una novel·la coral i costumista que narra en primera persona un dia a dia del qual tothom a España, en major o menor grau, formem part. Tots coneixem algú que s’ha quedat a l’atur, o que ja hi és fa una estona; algú que ha hagut de viatjar a l’estranger per guanyar-se la vida (culpable); el CAP que han tancat per falta de finançament, o l’amiga que mai du esmorzar a l’escola. Es tracta de la narració d’una realitat molt dura a través d’un grup de personatges tan anodins com extraordinaris que posen cara i nom a una crisi de la qual estem tots ja molt tips. Per això crec que aquesta novel·la és un risc convertit en èxit.
Però el llibre no explica només les penes que els qui vivim aquests temps hem d’enfrontar, sinó que és també un cant a la lluita, una empenta a cridar que ens tornin tot el que ens han tret i, de pas, que ens donin d’una vegada per totes tot allò que s’oblidaren pel camí. S’ha de ser molt valen per demanar ajuda, però s’ha de ser encara mes valen per a acceptar-la; això és el que hauran d’aprendre a la força la gent que omple les pàgines d’aquesta novel·la.
Unes pàgines que estan plenes de ràbia i cruesa, però també d’una tendresa capaç de traspassar la barrera. Crec que la intenció de l’autora amb aquesta obra és la de provocar una reacció activa en el lector, remoure les seves entranyes i la seva consciència i fer trontollar els seus sentiments. Fer-lo reflexionar. És possible que no ho aconsegueixi amb tothom, però no serà per falta de ganes ni de mestria.
Us animeu a entrar en les seves vides? Que acabeu de passar una bonica setmana :)
Altres llibres de la autora al bloc:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada