Ressenya :: Amor en minúscula, Francesc Miralles

En Samuel viu tancat en una bombolla de solitud, d'on només surt per fer classes a la universitat. Però tot comença a canviar el dia que un gat de carrer entra a casa seva. L'atzar el conduirà cap a un retrobament amb el seu amor d'infantesa, la Gabriela, i s'iniciarà una història plena d'enigmes i revelacions.

****

Vaig tenir el plaer de conèixer Francesc Miralles un Sant Jordi mentre col·laborava amb l’editorial La Galera i és una d’aquelles persones que enganxen des del primer moment. Aquesta increïble personalitat traspassa les pàgines dels seus llibres i si obres el cor i deixes que hi entri, aquesta màgia no t’abandona mai.

Miralles és un dels escriptors espanyols amb més èxit internacional i Amor en minúscula s’ha traduït a més de 20 llengües.

La d’en Samuel, el protagonista, és una història molt quotidiana a l’hora que extraordinària. Un llibre lleuger i planer, sense pretensions de transcendència. Amb un llenguatge romàntic i poètic, Miralles ens dóna les claus per a reflexionar sobre la nostra vida i la nostra felicitat i ens anima a sortir de la darrerament tan mencionada “zona de confort” on la màgia ens està esperant.

Una màgia que trobem en personatges com en Titus o Valdemar, a qui no m’importaria gens convidar a fer un cafè un dia i xerrar i xerrar.

He de reconèixer, no obstant, que el personatge de Gabriela no m’ha caigut gaire bé i que la història d’amor en sí no m’ha acabat d’atrapar. Crec que hi faltava una mica de contingut (per expressar-ho d’alguna manera).

Però l’essència del missatge és preciosa i m’ha encantat: com un fet casual, petit i insignificant pot canviar-ho tot quan ja no ho esperes. Això si, hem de tenir la valentia necessària per enfrontar-nos-hi, per rebre el que ens ofereix i córrer riscos. En resum, una història plena de sentiments que, potser a causa del moment personal que estava vivint quan la vaig llegir, em va tocar molt la fibra.