Viatjant pel desert en un cavall blanc amb Sanmao

Hola a tothom!

Per a aquesta setmana tenia planejat un post diferent perquè pensava que encara no hauria acabat el llibre que estava llegint; però al final he arribat a temps i no em puc aguantar les ganes de parlar aquí al bloc sobre Diaris del Sàhara, de l’escriptora taiwanesa Sanmao.

Aquest llibre ha estat tota una revelació per a mi. M’ha permès descobrir una dona meravellosa de la qual he pogut aprendre molt i que m’encantaria haver pogut conèixer en persona. Així que no puc fer més que donar les gràcies a l’editorial :Rata_ i a la traductora Irene Tor (en la versió en castellà) per haver lluitat tant per aconseguir que poguéssim llegir a Sanmao per primer cop en una llegua occidental (que afortunadament és la nostra!).

L’obra no només és un recull dels textos de l’autora sobre les seves experiències al Sàhara, sinó que també inclou fotografies, una carta de l’editora Iolanda Batallé, un pròleg de Gabi Martínez i un escrit del germà de la Sanmao, Henry Chen. Tots aquests documents contribueixen a endinsar-te encara més en la personalitat de l’autora a través de l’empremta que ha deixat en totes aquestes persones. 

 

La meva experiència al desert és limita a una excursió en camell (que no repetiria) durant unes vacances a Tunísia i una setmana de voluntària en un projecte d’educació de la Unviersidad de Cuenca. Aquesta última va ser una vivència extraordinària, però també molt dura. Però tot i així, no he pogut evitar sentir-me identificada amb algunes de les coses que explica i reviure una mica aquella experiència.

Pel que fa als seus textos, és molt interessant la manera que té de descriure el que veu i el que li passa, amb una innocència pròpia d’un nen, però, a l’hora, d’una manera molt conscient. Sense prejudicis, però sense perdre de vista els seus principis, les seves creences i els seus orígens. S’expressa d’una manera clara, sense embuts, i a l’hora fa servir un llenguatge molt literari (ho escric en castellà perquè és l’idioma en què he llegit el llibre i no vull fer una mala traducció):

“Cuando las vi desnudas y descubrí que estaban tan gordas me llevé una sorpresa. Yo parecía una brizna de hierba al lado de aquellas grandes vacas lecheras; éramos como el día y la noche.”

Tanmateix, també és capaç de d’escriure amb una mordacitat i una irona que et deixen sense paraules. I m’ha agradat molt poder fer, a través de les seves paraules plenes de referències i de les notes de la traductora, un tastet de la cultura i la literatura xinesa i taiwanesa.

Sanmao era una dona molt intel·ligent i culta, avançada a la seva època, i molt valenta. De vegades m’havia de recordar que estava llegint sobre els anys 70. Plena de contradiccions que fan de la seva personalitat una delícia, a més a més, era una dona molt sensible a la bondat i gens tolerant amb les injustícies:

“Yo sabia quién nos la había dejado allí. Cada día les regalábamos una gran cantidad de cosas a los vecinos saharauis de esa región, pero el único que nos devolvía el detalle era un pobre esclavo al que no le pertenecía ni su cuerpo.”

Sanmao també va ser una dona enamorada i a través de les seves paraules podem conèixer a l’home que la va acompanyar fins a “l’altra punta del món”:

“Cuando esta persona se marchó al desierto, dispuesto a sufrir por amor, yo ya había decidido que quería irme con él a vagar por los confines del mundo durante el resto de mi vida”.

Aquesta és la meva Sanmao, la que jo he descobert, amb qui he plorat i rigut i patit. Com és la vostra? Compartiu-ho amb mi als comentaris! 

 

En relació a la edició, estic enamorada de la nova editorial :Rata_ perquè no només s'atreveixen a fer llibres "escrits des de l'estómac", com diu la seva editora Iolanda Batallé, sinó que ho fan amb una imatge trencadora i gens convencional.

 

Aquest és el primer títol de la col·lecció que ha arribat a les meves mans, però de ben segur que no serà l'últim i ja estic esperant el Nadal amb candeletes per volar a Barcelona y fer-me amb Jo mateixa, suposo, de Natalia Carrero.
 

I ja no m'enrotllo més. Fins la propera i que acabeu de passar una bonica setmana :)