Bye bye 2016, hasta otro ratito

Mare meva, mare meva. Això de fer-se gran és molt dur, cada any que passa vola més de pressa... Ja m’ho deia la meva mare i, com en tantes altres coses, ha acabat tenint raó.

He de confessar que aquest 2016 he llegit molt menys del que m’havia proposat... No he arribat als 30 llibres, quan el meu objectiu a Goodreads, molt ambiciós d’altra banda que ja em vaig coneixent, era de 50. L’any que ve intentaré ser més realista, o no... Segur que algun cop ho aconsegueixo.

Malgrat tot, el meu any ha estat ple de lectures que m’han apassionat i al final això és el que importa. Em costa destacar d’entre totes elles les meves favorites, però si he de triar series aquestes:

Diaris del Sáhara, de Sanmao, juntament amb l’editorial :Rata_ ha estat el descobriment de l’any, com ja haureu pogut notar per lo pesada que he estat y que continuo estant a Instagram. Escombrant cap a casa, també va ser tot un descobriment Fernando Roye i el seu sergent encantat. Si t’agrada la literatura romàntica, no et pots perdre la saga Outlander, de Diana Gabaldon, jo ja estic acabant el tercer llibre i és una passada. El millor és, sense cap mena de dubte, el primer i és impossible no enamorar-se d’en Jamie, t’agradin els homes o no, per a la resta de la teva vida y encara més. Tot i que ja havia llegit alguna cosa de Jojo Moyes, Jo abans de tu em va sorprendre molt gratament. Com vaig plorar... Deixant de banda el romanticisme, Ken Follet és ja un clàssic i el primer llibre de la seva nova trilogia, La caiguda dels gegants, és espectacular. I entre els favorits no podia faltar la meva estima Almudena.

Tot i que aquest any no he llegit massa llibres, he perdut el cap comprant-ne i tinc una llista de lectures pendents que fa por. Jo crec que si em jubilés ara mateix no arribaria a acomplir-la.

Un dels darrers en arribar és El laberint dels esperits, encarregat de tancar la tetralogia de El cementiri dels llibres oblidats. Per a celebrar-ho m’he portat de Barcelona els altres tres llibres i ja tinc reservat un cap de setmana de gener per fer una marató de Zafón que em quedarà el cul enganxat al sofà.

Algunes altres meravelles que m’esperen, gràcies bàsicament als regals de Nadal, són La nena alemanya, Tot això et donaré, Precoz i El universo en tu mano.

A més a més, aquest any he descobert les subscripcions literàries i ja he estat plorant perquè s’arrenquin a fer enviaments a l’estranger i poder subscriure’m a totes elles. Aprofitant la meva escapada a casa per les festes em vaig animar amb El correo rebelde de desembre i no podia estar més emocionada al obrir la caixa. Quina il·lusió! Tots aquests regalets i moneries... M’encanta ser tan friki.

I aquest ha estat, a grans trets, el meu any literari. A part d’això, el 2016 el vaig començar menjant-me el raïm soleta a Munic, cap a la meitat vaig enviar a pastar fang una feina que odiava i em van arribar els 30 enmig d’una mudança que em va portar a Offenbach, molt a prop de Frankfurt, on acabaré aquest any que no sé si ha estat bo o dolent, però que aquí queda per al record.

Deixo per al proper post els propòsits d’any nou, així que m’acomiado de tu fins l’any vinent. Gaudeix de l’última nit de l’any, menja, beu, brinda y sigues feliç. Això si, guarda una estoneta per a llegir.

Un petó i fins la propera!