Seguidors

Maletes que venen carregades d'alegria || IMM


Hola!

Si! Per fi. Vull demanar disculpes per trigar tant en publicar. La setmana passada va estar la meva mare de visita i vam aprofitar cada minut disponible per estar juntes, que després ens trobem molt a faltar; i aquesta setmana pensava que ho tindria tot sota control, però no... Ja no estava acostumada a passar-me més de vuit hores davant d’un ordinador i quan arribava a casa de l’últim que tenia ganes era de més pantalla. He arribat a plantejar-me canviar el dia de publicació i passar-lo als caps de setmana o al dilluns... No ho sé, no ho sé... El que no vull fer és eliminar-ho, perquè m’ajuda (tot i que no sempre, com veuràs) a publicar amb constància.

L’important és que aquí estem tu i jo i aprofito aquesta setmana per fer un “In my mailbox”, que fa temps que no en feia cap i la maleta va venir de Barcelona carregadeta de meravelles!

Començo amb la joia de la corona:



He de practicar amb les llums... Però la gent a Instagram penja unes fotos tan reboniques, que em va fer molta enveja....

El laberint dels esperits, de Carlos Ruiz Zafón, és el llibre que tanca la sèrie de El cementiri dels llibres oblidats. Des de Grup 62 diuen: recordaràs per què t’agrada llegir; no hi puc estar més d’acord. L’ombra del vent va ser un dels llibres que em van fer enamorar de la lectura i en guardo un record molt dolç. Des de llavors he buscat recuperar aquella sensació... Tinc moltes ganes de començar-lo, però no sé si esperar-me a recollir de Barcelona els altres llibres i tancar-me un cap de setmana a casa, només Zafón i jo...

A la Barcelona de finals dels anys cinquanta, Daniel Sempere ja no és aquell nen que va descobrir un llibre que li canviaria la vida als passadissos del Cementiri dels Llibres Oblidats. El misteri de la mort de la seva mare, Isabella, li ha obert un abisme a l’ànima del qual la seva esposa Bea i el seu fidel amic Fermín intenten salvar-lo. Just quan Daniel creu que és a un pas de resoldre l’enigma, una conjura molt més profunda i obscura del que mai no s’hauria pogut imaginar desplega la seva xarxa des de les entranyes del Règim. És aleshores quan apareix Alícia Gris, una ànima nascuda de les ombres de la guerra, que els conduirà al cor de les tenebres i desvelarà la veritat sobre la història secreta de la família… encara que a un terrible preu. 

Les fotos són una mica dolentes perquè em vaig quedar sense bateria a la càmera...

El segon nouvingut a la meva llibreria (tot i que en realitat és un préstec) és La màgia de l’ordre, de Marie Kondo. El llibre és de la meva mare i em feia molta curiositat. Sempre he estat una persona totalment caòtica i molt desordenada. Segur que ho has intuït durant aquest temps plegats, però des que m’he independitzat he desenvolupat una necessitat d’ordre que lluita amb la meva personalitat més profunda i que em provoca una intensa lluita interior. Tot i així, espero que aquest nou hàbit vagi guanyat terreny a poc a poc. Li posarem totes les facilitats possibles.

El mètode KonMari de Marie Kondo ha revolucionat les llars de mig món. Aquí trobaràs les pautes per endreçar cadascuna de les habitacions de casa teva o del teu lloc de feina, des dels prestatges fins als calaixos, armaris, escriptoris... Un mètode molt senzill amb el qual aprendràs a destriar quins objectes has de guardar i com endreçar-los de manera òptima. No tan sols transformarà el teu espai, sinó que també et canviarà a tu.





Sóc una rata! Sí! Ja és meu el segon llibre publicat per la nova editorial :Rata_, Precoz, d’Ariana Harwicz i no pararé fins a fer-me amb tots perquè estic enamorada d’aquesta editorial. Trobo que fan unes edicions precioses i m’encanta la filosofia que hi ha al darrere, de publicar textos escrits des de les entranyes. Vaig gaudir moltíssim de la lectura de Diaris del Sàhara, de Sanmao, (podeu llegir la ressenya aquí) i estic convençuda que em passarà el mateix amb Precoz perquè només després de llegir el text de la contra se’m va quedar l’estómac encongit...

Detonar-se, explotar i després morir. Escriure i després morir. Precoz va ser animada per les vinyes de nit, quan ningú s’atreviria a creuar-les sense una pistola. Precoz va ser impulsada per aquells corrents salvatges d’aigua que s’enduen cossos i objectes per sempre. Això és la maternitat en Precoz. Per què el fill ha de créixer? Per què el fill ha de marxar en scooter i fer-se un punk o un sàtir o un drogoaddicte? Per què una meuca ha d’endur-se al fill de la mare? Per què la mare ha d’envellir abans que el fill? Qui ha dit que això és llei? Precoz és aquella visió de mort a la cuina, de mort entre les cames. I també aquell amor fulminant.



I ja per acabar t’ensenyo aquests dos llibres que vaig arreplegar en un carrer de Heidelberg. Aquí a Alemanya és molt habitual trobar petites biblioteques o llibreries a l’aire lliure on la gent pot intercanviar llibres de franc (deixar-ne o endur-se) i a mi que m’encanta! El primer crec que no el tornaré perquè és un llibre que em porta bons records de l’escola i em fa gràcia quedar-me’l. Es tracta de La rebel·lió dels animals, de George Orwell. Segur que ja el coneixes.

És una faula senzilla i tràgica que relata la rebel·lió dels animals del mas dels Jones contra els seus amos. És la història “d’una revolució que va acabar malament i de les excel·lents excuses que es van anar inventant pas a pas per justificar la perversió de la doctrina original”, tal i com va escriure Orwell a la solapa de la primera edició del llibre, el 1945. Concebuda com una sàtira de l’estalinisme, el caràcter universal del seu missatge fa d’aquesta obra mestra una anàlisi extraordinària de la corrupció que engendra el poder i una crítica del totalitarisme. 


El segon és Vestit per morir, de Donna Leon. Es tracta del tercer cas del comissari Brunetti. Fa un temps vaig llegir Mort entre línies i em va agradar molt així que pot ser una bona opció per intentar reprendre la lectura en alemany.

Un matí xafogós i pudent d'agost, el cadàver d'un home vestit de dona apareix davant d'un escorxador. D'entrada, el famosíssim commissario Brunetti treu una conclusió evident: es tracta del cadàver d'un prostitut transvestit que ha estat assassinat per un dels seus clients. Quan s'identifica la víctima com el sobri director de la Banca di Verona, Guido Brunetti s'adona que no podrà anar-se'n de vacances per molta falta que li facin. Després de fer les investigacions habituals, descobreix que hi ha alguna relació entre el banc i la poderosa Lega delia Moralità. El comissari s'haurà d'acabar enfrontant amb el seu pitjor enemic, relacionat amb els peixos més grossos de les finances, el govern i fins i tot l'Església.

I això és tot. Mica en mica vaig fent caliu als meus prestatges. Encara queda molt perquè tinguin l’esplendor dels de Barcelona, però tot arribarà!

Bones lectures i que tinguis un boníssim cap de setmana.

Comentaris

Entrades populars