Ressenya || Harry Potter i el llegat maleït

Ser Harry Potter no ha sigut mai senzill, i continua sense ser-ho ara que és un empleat carregat de feina a la Conselleria d?Afers Màgics, marit i pare de tres fills en edat escolar.

Mentre el Harry ha de conviure amb un passat que es resisteix a quedar enrere, el seu fill petit, l?Albus, intenta alliberar-se del pes d?un llegat familiar que no ha volgut mai. Però de cop el passat i el present es conjuguen de manera sinistra, i pare i fill descobreixen una veritat desagradable: a vegades el mal sorgeix als llocs més inesperats.

Hola de nou!

Aquesta setmana tocava ressenya si i si i ja va tocant parlar de Harry Potter y el llegat maleït. Vigileu! Que hi ha perill d’spoilers, tot i que no seran molt importants, ho prometo. Al llegir el llibre vaig intentar que la nena al meu interior no em cegués, però crec que al final no ho vaig poder evitar. Harry Potter és una part importantíssima de la meva infància/adolescència. Significa per a mi, en part, el descobriment del plaer de la lectura, d’adormir-me tard de matinada per la necessitat d’un capítol més i la incapacitat de fugir d’un món el qual atrapa fins la darrera cèl·lula del teu cos.

D’altra banda, com a contrapunt del que acabo de dir, llegir teatre és bastant nou per a mi; a més a més, el fet de llegir en una llengua que no és la meva també em va condicionar molt (vaig llegir el llibre en alemany, que després de tres anys vivint aquí doncs ja tocava...). Hem de recordar, a més, que J.K Rowling és qui va aportar la idea, però que no es tracta d’un text escrit per ella, sinó per John Tiffany i Jack Thorne. No obstant, a mesura que anava passant pàgines, el llibre va aconseguir allunyar-me de la realitat i atrapar-me realment. I això té molt de mèrit.

Si bé és cert que em va costar reconèixer en aquesta nova història a algun dels personatges de la saga original, també es pot justificar dient que en 25 anys les persones canvien molt. Malgrat tot, m’hagués agradat que en Ron, per exemple, hagués tingut més pes en la història i hagués conservat més de la seva essència. Em va fer la impressió que l’havien deixat només com a un “pallasso”, que està per fer la broma de torn i poc més.

Pel que fa als personatges nous, no m’han semblat tan carismàtics com els seus predecessors, els quals eren quasi perfectes. Tot i així, reflecteixen uns altres aspectes que en els llibres anteriors no es tractaven i que també són interessants, com per exemple el fet de superar el “ser fill de” i els conflictes entre pares i fills.

<<< Alerta Spoiler important >>>


A més a més, el regal que ens fa el llibre de tornar a reviure a Snape va ser tan meravellós, encara que fos per poquet temps. Com el trobo a faltar, mare meva.

......................................................................................................................................................

D’altra banda, potser és perquè, com he dit, no estic acostumada al gènere, però la història m’ha semblat una mica falta de contingut i profunditat. Em va fer la impressió que passava tot molt ràpid, sense parar molta atenció als detalls i que no era tan fàcil visualitzar el món meravellós que tant vam gaudir als llibres originals.

No obstant, he de dir que vaig gaudir molt de la lectura, igual no tant com havia esperat, però no tinc en absolut una mala opinió del llibre, si es pren com el que és i no com el que ens hauria agradat que fos. Sé que a molts voliem més del Harry Potter original, però crec, sincerament, que el resultat hagués estat pitjor.

Quina és la opinió que et mereix a tu? Comenta, comenta! Jo m'acomiado fins la setmana vinent i et dessitjo un molt bon Nadal i Sant Esteve! Encara que sigui exprés, jo el podré gaudir amb la família. Espero que tu també. Però si et toca estar lluny de casa, ànims! Ara no sé d'on em ve, però encara que estiguem sols, estem units en la nostra soledad (crec que és de Posdata, t'estimo).

Abraçades!