Seguidors

Intrigues i males arts :: Lady Susan, de Jane Austen



Hola!

Ja som a dimecres i aquesta setmana et vull parlar del que probablement és un dels llibres menys coneguts de la meva autora preferida: 

Lady Susan, de Jane Austen. (Edició en català de Nòrdica Llibres, traducció d'Alba Dedeu)


Es tracta d'una obra de joventut en format epistolar, tot i que es va publicar per primera vegada després de la mort de l'autora.

Al llarg de 41 cartes i una conclusió descobrim, per una banda, les intrigues i la manipuladora personalitat de la protagonista; i de l'altra, la relació que manté amb les diferents persones del seu entorn. L'edició és, a més a més, una preciositat i està il·lustrada per Javier Olivares.

Argument

 

Tot comença quan Lady Susan, vídua des de fa uns mesos, ha de marxar precipitadament de Londres – on estava passant una temporada a la residència d'uns amics – a causa de la seva comprometedora amistat amb un home casat.

Per posar terra entremig i calmar els ànims, decideix fer una visita a la família del seu cunyat, el Sr. Vernon (germà del difunt marit). Contràriament al que deixa entreveure en les seves cartes, la relació entre Lady Susan i la Sra. Vernon és molt dolenta. Així doncs, la protagonista haurà de fer el paper de la seva vida per intentar guanyar-se el seu beneplàcit i recompondre la seva reputació.

De manera paral·lela, l'objectiu principal de Lady Susan és concertar el matrimoni de la seva filla de setze anys amb un cavaller de bona fortuna. Matrimoni que la jove s'entossudeix a rebutjar, posant encara més traves als plans de la seva mare.

Per la seva banda, la Sra. Vernon enceta una lluita per desemmascarar la veritable personalitat de la seva hostessa i separar-la del seu germà, a qui té enlluernat.

Un catàleg de personatges que no té desperdici


Tot i que el format epistolar no em sol agradar gaire, he de dir que aquest llibre m'ha fascinat i que l'argument està molt ben tramat. Austen ens mostra aquí una faceta molt diferent de la de les seves novel·les més populars. Sobretot en el fet que la protagonista és una antiheroïna, de moral qüestionable, i el relat descarta la idea de l'amor romàntic.

Així mateix, a través de les cartes que els personatges es van enviant entre ells, veiem les diferents cares que es mostren els uns als altres i els jocs que duen a terme per assolir els seus objectius.

A més a més, el llibre no només mostra el funcionament de la societat de l'època, sinó que també posa en evidència la manca de llibertat de la dona, especialment en les famílies benestants, condemnada a dependre econòmicament dels homes (pare, marit o germans). Dependència contra la qual la protagonista, amb la seva inteligència, intenta rebel·lar-se.

Amb els seus actes i els seus pensaments, cadascun dels personatges va teixint la seva manera de ser, sense necessitat de descripcions explícites. I ja amb tota la ironia amb la qual dotarà les seves obres de maduresa, l'autora crea un puzzle en què totes les peces van encaixant a la perfecció.



Si et ve de gust pots deixar el teu comentari en aquesta entrada :) Si no, ens tornem a llegir divendres aquí al blog i cada dia a través de les xarxes socials. Que tinguis un feliç dimecres ple de lectures!

Altres llibres de l'autora

 







  

Persuasió.


Comentaris

Entrades populars