Sobre la pèrdua i el dol :: No te acabes nunca, de María Leach

No te acabes nunca és un llibre curt però d’una intensitat capaç de tallar la respiració. Es estrany trobar algú que, al llarg de la seva vida, no s’hagi enfrontat a la situació de perdre un ésser estimat. És un procés molt dolorós que, tot i ser compartit per la majoria de la humanitat, ens deixa totalment indefensos i amb un sentiment de soledat i pèrdua immens.

En un any, María Leach va viure la felicitat i la foscor més absoluta. En aquest període es va casar, va quedar-se embarassada, va tenir un fill i es va quedar vídua. A No te acabes nunca, dóna forma de llibre, il·lustrat per les meravelloses mans de Paula Bonet, als poemes publicats en el seu bloc sobre el difícil camí recorregut des del diagnòstic del seu marit.

Sentiments com la incomprensió, la ràbia, la tristesa, la malenconia o el patiment s’hi barregen i fan partícip el lector de processos tan dolorosos com la malaltia, la mort i el dol. 

No em pararé a analitzar la qualitat dels versos, perquè no tinc un gran bagatge en el gènere. Tampoc vull entrar en la polèmica de si la poesia contemporània és realment poesia, o si és comparable amb les obres clàssiques. Però a mi m’ha fet sentir, m’ha fet plorar, m’ha fet recordar i crec que els textos d’aquest recull són senzillament meravellosos.

Més de l’autora:

 

 Blog personal María Leach

Compra el llibre aquí