Per sobreviure, només has de seguir endavant :: Córrer en femení, Alexandra Heminsley
M’identifico totalment amb Anna Morgade en un dels seus monòlegs quan diu que “té la motricitat d’un cadàver”. Mai he estat una persona a la que li agradés l’esport i quan he intentat practicar-lo ha estat bàsicament per tenir un cos més bonic (cosa que no he aconseguit mai). Suposo que, al no trobar les motivacions adequades, sempre fracasso en la constància.
“El secret que guarden els corredors és que no corren per al seu cos, sinó per al seu cap. Pots avorrir-te de tenir unes cames primes, però mai de tenir una ment clara.” Erika Irusta recomana aquest llibre en la seva comunitat Soy 1 Soy 4 i per aquest motiu em vaig animar a llegir-lo.
Alexandra Heminsley és una periodista i escriptora anglesa que col·labora amb diversos mitjans audiovisuals i escrits (aquí podeu llegir alguns dels seus articles a The Guardian). A més a més, és una dona increïble, forta, independent... I a través de les seves paraules aconsegueix encomanar-te de tota aquesta vitalitat i aquestes ànsies de superar-te a tu mateixa.
El llibre està dividit en dues parts. En la primera narra de manera més o menys cronològica les seves experiències personals com a corredora: com va començar, els seus majors desafiaments i com va aconseguir superar-los. Des de fa deu anys ha corregut en tres maratons i moltes curses llargues, quelcom que jo ni tan sols somnio.
“Aquell dia d’octubre vaig entendre millor que mai per què corro: una vegada has tingut la deliciosa experiència que pots continuar, fins i tot quan estàs quasi segura que estàs a punt de morir de plor entre una multitud de milers de persones, aprens una cosa que pots aplicar a tots els altres aspectes de la teva vida. Resulta que per a sobreviure només has de seguir endavant.”
Després de llegir aquesta frase vaig posar-me les vambes y vaig sortir de casa. Volia experimentar aquelles sensacions de què parla Heminsley. El millor és que des de llavors ho he fet de manera regular, molt més del que havia aconseguit fins aquell moment. És cert que encara em queda un camí llarg per endavant. No només de forma y fons, sinó també de trencar barreres mentals y complexes; però estic més motivada que mai i tot li dec a Córrer en femení, tot i que m’agrada molt més el títol original Running like a girl.
Un títol perfecte, perquè és precisament d’això del que parla, de córrer com una noia, dels obstacles (normalment culturals i plens de prejudicis) que hem de superar i de com fer-ho és una manera de trobar la nostra força, la que ens duu a fer realitat els nostres somnis.
La segona part se centra en la visió històrica de la dona com a corredora a través de grans exemples femenins. És increïble el que la societat ha fet amb nosaltres al llarg dels anys i tot el que les dones del passat han hagut de lluitar. I cap al final del llibre, reuneix tots els consells i la saviesa recollida durant els anys en què ha practicat aquest esport.
És una lectura inspiradora que t’ajuda a conèixer-te millor a tu mateixa. I, tot i que vaig llegir la versió Kindle per ser més econòmica, estic pensant en comprar-me la versió en paper per a tenir-lo sempre a mà i poder rellegir les meves frases favorites. És molt fàcil oblidar les coses importants i perdre de vista els objectius.
Sortim a córrer?
“El secret que guarden els corredors és que no corren per al seu cos, sinó per al seu cap. Pots avorrir-te de tenir unes cames primes, però mai de tenir una ment clara.” Erika Irusta recomana aquest llibre en la seva comunitat Soy 1 Soy 4 i per aquest motiu em vaig animar a llegir-lo.
Alexandra Heminsley és una periodista i escriptora anglesa que col·labora amb diversos mitjans audiovisuals i escrits (aquí podeu llegir alguns dels seus articles a The Guardian). A més a més, és una dona increïble, forta, independent... I a través de les seves paraules aconsegueix encomanar-te de tota aquesta vitalitat i aquestes ànsies de superar-te a tu mateixa.
El llibre està dividit en dues parts. En la primera narra de manera més o menys cronològica les seves experiències personals com a corredora: com va començar, els seus majors desafiaments i com va aconseguir superar-los. Des de fa deu anys ha corregut en tres maratons i moltes curses llargues, quelcom que jo ni tan sols somnio.
“Aquell dia d’octubre vaig entendre millor que mai per què corro: una vegada has tingut la deliciosa experiència que pots continuar, fins i tot quan estàs quasi segura que estàs a punt de morir de plor entre una multitud de milers de persones, aprens una cosa que pots aplicar a tots els altres aspectes de la teva vida. Resulta que per a sobreviure només has de seguir endavant.”
Després de llegir aquesta frase vaig posar-me les vambes y vaig sortir de casa. Volia experimentar aquelles sensacions de què parla Heminsley. El millor és que des de llavors ho he fet de manera regular, molt més del que havia aconseguit fins aquell moment. És cert que encara em queda un camí llarg per endavant. No només de forma y fons, sinó també de trencar barreres mentals y complexes; però estic més motivada que mai i tot li dec a Córrer en femení, tot i que m’agrada molt més el títol original Running like a girl.
Un títol perfecte, perquè és precisament d’això del que parla, de córrer com una noia, dels obstacles (normalment culturals i plens de prejudicis) que hem de superar i de com fer-ho és una manera de trobar la nostra força, la que ens duu a fer realitat els nostres somnis.
La segona part se centra en la visió històrica de la dona com a corredora a través de grans exemples femenins. És increïble el que la societat ha fet amb nosaltres al llarg dels anys i tot el que les dones del passat han hagut de lluitar. I cap al final del llibre, reuneix tots els consells i la saviesa recollida durant els anys en què ha practicat aquest esport.
És una lectura inspiradora que t’ajuda a conèixer-te millor a tu mateixa. I, tot i que vaig llegir la versió Kindle per ser més econòmica, estic pensant en comprar-me la versió en paper per a tenir-lo sempre a mà i poder rellegir les meves frases favorites. És molt fàcil oblidar les coses importants i perdre de vista els objectius.
Sortim a córrer?
Altres llibres de l'autora:
 |
| Ex & the city |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada