Favorits, 2a edició :: The killing

No tot són sempre llibres… L’altre dia, xerrant amb el meu company em deia que ja no es feien sèries com les d’abans (seran els 30 que ja fan de les seves?). Per sèries com les d’abans entenem: Lost, Breaking Bad, Dexter... Jo li vaig dir que no estava d’acord. Últimament m’he enganxat a series que m’han agradat molt, tot i que sí que és cert que cap d’elles, en la meva opinió, ha tingut un boom tan gran com les anteriors.

L’última que hem vist ha estat The killing, thriller policíac del que crec que no s’ha parlat gaire (o es que jo visc en una bombolla) y que ens ha tingut enganxats al sofà els darrers dos dies. La sèrie té quatre temporades, tot i que crec que ja està cancel·lada.

De moment, només hem vist les dues primeres, que expliquen la investigació sobre l’assassinat de Rosie Larsen, els intents de la seva família per sobreposar-se al drama i les properes eleccions a l’alcaldia de la ciutat. Rosie és una jove de 17 anys que la policia troba ofegada al maleter d’un cotxe enfonsat en un llac. Sarah Linden és l’obsessiva investigadora encarregada del cas i es deixarà la pell per resoldre-ho. En les seves indagacions l’acompanya Stephen Holder, el seu nou company.

El que més m’ha agradat és que tots els personatges tenen secrets i alguna cosa que amagar. No hi ha hagut cap d’ells de qui no haguem sospitat en cap moment. La trama barreja política, màfia, drogues, prostitució i corrupció; i a l’acabar-la tenim clar que Seattle és la ciutat on més plou al món (suposo que per augmentar l’ambient opressiu i desesperant en què es mouen els protagonistes). 

Linden i Holder són dos verdaderes joies i durant tota la sèrie no saps si el estimes o els odies, tot i que a ella li hagués fotut un parell de clatellades en algun moment – més que merescut, d’altra banda –. No vull parlar massa d’ells, perquè el millor és anar descobrint les seves personalitats i els seus punts forts a mesura que avancen els capítols.

Durant les dues primeres temporades es manté una tensió constant i la majoria dels capítols acaben de manera sorprenent i és impossible no veure’n un de més. El millor de tot és que la història és autoconclusiva. Nosaltres l'hem valorat amb un 9 de 10 a Filmaffinity. 

Les temporades següents es centren més en els dos investigadors i les seves misèries, i no sé si ens animarem a veure-les perquè ja han fet dos intents de cancel·lar la sèrie i tenim por que ens deixin a mitges.

Tu l’has vist? Et crida l’atenció? Creus que en els darrers anys hi ha hagut alguna sèrie equiparable a Lost o Breaking Bad?

M’encantaria que em recomanessis alguna que a tu t’hagi agradat molt. Vaig a la caça d’alguna cosa bona.

Que tinguis un bon començament de setmana plena de lectures (i maratons de sèries) meravelloses!