Seguidors

Resum de lectures d'abril i maig



Com l’abril va ser un mes una mica pobre en lectures, he decidit ajuntar-lo amb el resum de maig en una mateixa entrada perquè quedi una mica més complet.

El primer llibre que vaig llegir a l’abril va ser Cuando me veas, de Laura Gallego. Va ser una lectura molt interessant i ràpida (crec que el vaig llegir en un dia). Si voleu podeu llegir la ressenya exprés que vaig fer-ne.

Després d’haver llegit a Laura Gallego em van assaltar unes ganes boges i vaig animar-me a rellegir el primer llibre de la seva saga més famosa, Momòries d’Idhún. La Resistència. Em feia una mica de por, perquè en guardava un molt bon record, el vaig llegir de ben joveneta i no sabia si aquesta vegada el gaudiria igual. Però no em va decebre gens, ans al contrari.

La meva següent lectura no va ser una novel·la. Córrer en femení, d’Alexandra Heminsley, és una lectura molt interessant, no només per aquells qui vulguin iniciar-se en el món del running, sinó perquè ens ensenya com superar-nos en la nostra vida diària i enfrontar-nos als obstacles, grans o petits, que dia a dia ens fan la traveta. També podeu llegir la ressenya completa que vaig fer en el seu moment.

De tonada a la novel·la, en aquesta ocasió al thriller policíac amb Secrets imperfectes, escrita a quatre mans per Michael Hjorth i Hans Rosenfeld. Va ser una lectura una mica decebedora. N’havia llegit meravelles i me l’havien recomanat per diferents bandes, així que tenia altes expectatives, però no vaig aconseguir connectar amb el protagonista i la lectura se’m va fer pesada en alguns moments, així que no crec que continuï amb la sèrie.

Un altre llibre que també va ser una mica decebedor va ser Tremolor, de Maggie Stiefvater. Havia vist moltes fotos i ressenyes tan a Instagram com per la xarxa i em vaig enamorar tant de l’edició com de l’argument, així que me’l vaig demanar per Sant Jordi i va caure (pobre el meu xicot, per una vegada que em fa cas i no em regala el que li rota...). Us deixo l’enllaç a la ressenya que en vaig fer.

Al maig la cosa remunta i, en general, estic molt contenta amb els llibres que he anat triant. Primer El club dels divendres, de Kate Jacobs, va ser una lectura molt dolça i emotiva, amb un sabor agredolç. També en podeu llegir la ressenya que vaig fer només acabar-lo.

Després vaig animar-me amb un llibre que estava a la meva prestatgeria des de la passada Fira del llibre de Frankfurt i que vaig comprar una mica per impuls: A contraluz, de Rachel Cusk. Vaig quedar enamorada de la manera de narrar de l’autora i la capacitat que té per explicar a les persones i les seves històries com si estigués fent un anàlisi literari.

El raïm de la ira ha estat la primera lectura del meu repte dels clàssics i la ressenya d’aquesta setmana al bloc, així que no m’enrotllaré massa i et deixo per aquí l’enllaç per si no l’has llegit encara.

Segur que ja has sentit a parlar d’Elena Ferrante i la seva sèrie de novel·les Dos amigues. L’amiga genial era un llibre que em cridava moltíssim i que vaig devorar en dos dies. És una novel·la tranquil·la, que narra la infància i l’adolescència de dues amigues en un barri miserable del Nàpols de meitat de segle passat, però que em va atrapar des de la primera pàgina i em va resultar addictiva. Estic desitjant fer-me amb el segon llibre.

I el darrer llibre que vaig acabar durant el mes de maig va ser Farishta, de Marc Pastor, el qual m’ha resultat força desconcertant perquè m’esperava un tipus de lectura totalment diferent. Es tracta d’un llibre de ciència ficció que m’ha semblat una barreja de Lost, Frige i Fills dels homes... Però no vull revelar-ne gaire, ja que el misteri és molt important en aquest llibre.

I aquestes han estat les meves darreres lectures. Coincidim en alguna?

Comentaris

Entrades populars