Seguidors

Milk and honey, Rupi Kaur




Feia temps que no publicava una ressenya i recupero el tema amb Milk and honey (Otras maneras de usar la boca en l'edició en castellà) de Rupi Kaur. Un llibre en què l'autora s'obre en cos i ànima al lector. A través de la poesia, ens fa partícips de la seva visió del món, de com aquest l'ha tractada i de con ella li ha contestat. 

Ens obre una porta als turments de la seva ànima i ens explica com els va superar. Però, sobretot, ens parla de tot allò que ha hagut de supurtar pel simple fet d'haver nascut dona i de com en va dir prou.

Kaur té una manera d'escriure molt directa i honesta. Sense floritures. La seva poesia no és gens convencional (segur que molta gent es negaria a considerar els seus textos com a poesia, tot i que jo no entraré en aquest tema, ja sabeu com sóc). Es podria descriure com a visceral i crec que aquest és el motiu pel quan ha aconseguit tocar a més d'un milió de lectors. Parla amb el llenguatge del cos, un llenguatge universal. 

"Tens tristesa vivint en llocs

on la tristesa no hi hauria de viure."

És fàcil reconèixer-se en les seves paraules i resulta quasi impossile no identificar-se amb el seu dolor, la seva ràbia, la seva tristesa i la seva incomprensió perquè totes nosaltres, en un moment o altre de la nostra vida, hem viscut aquestes situacions (ja siguin d'abusos greus o dels ara tan de moda micromasclismes). Sigui com sigui, situacions que ens han ferit i ens han convertit en éssers vulnerables. 

"No vaig marxar perquè

ja no t'estimés

vaig deixar-te perque com més temps

em quedava menys

m'estimava a mi mateixa."

Però els textos de Kaur també transmeten tota la força d'una dona forta i valenta que aprén dels seus errors, que no té por a estimar sense reserva, però que tampoc dubta en fer fora de la seva vida allò que li fa mal. 

El llibre està dividit en quatre capítols principals: el mal, l'amor, la ruptura i la cura. A través dels mateixos va tractant els diversos temes que han marcat les etapes de la seva vida.

En la meva opinió, el més important és que al llegir aquest llibre saps que no estàs sola, que no estàs boja. Saps que hi ha més gent que se sent com tu. A través de textos com aquests, no només aprenem a reivindicar i lluitar, sinó també a no avergonyir-nos dels nostres sentiments, dels nostres pensaments, dels nostres errors i vivències. I a no carregar-nos amb la culpa d'allò que no ens pertoca. 

Milk and honey ens mostra el camí d'aprenentatge de l'autora cap al respecte per si mateixa, un camí que totes (i tots) hauriem de fer.

Que acabeu de passar una bonica setmana plena de lectures meravelloses!

*A partir de l'agost, les publicacions al bloc passaran als dilluns.

*Perdoneu si les traduccions no estan massa bé, són de collita pròpia.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars