Seguidors

Renacer de las cenizas, Akiko Mikamo :: Ressenya




Com les persones, hi ha llibres que atreuen sense saber ben bé el per què i, quasi sense saber-ne res, tens el pressentiment que t’agradaran. Això és el que m’ha passat amb Renacer de las cenizas, d’Akiko Mikamo, un llibre que cavalca entre la novel·la, la crònica i la biografia i que narra en primera persones els atacs a Hiroshima durant la II Guerra Mundial.

A través de la veu del protagonista, Shinji, l’autora va alternant successos i vivències personals amb dades i fets històrics. Gràcies a aquesta combinació, el lector té una visió molt àmplia del que va passar i del context, a la vegada que resulta molt fàcil ficar-se en la pell dels personatges i crear un vincle amb ells.

La narrativa de Mikamo no és cap meravella. No espereu trobar en aquesta obra una gran bellesa estilística ni una prosa poètica. No obstant, no és necessari. L’estil de vegades brut no fa sinó augmentar la sensació de realisme tant de la història com dels personatges.

Crec que una narrativa més suau i bonica li restaria cruesa i valor al text. Perquè aquest és un llibre colpidor, però duna duresa tan natural que no deixa indiferent i que, a estones incomoda. Al llegir-lo et preguntes com és possible que coses tan horribles hagin passat realment; com és possible que una persona sigui capaç de patir tant i de sobreviure.

També m’ha encantat poder conèixer els fets des d’un punt de vista diferent al què estem acostumats. Viure-ho des de la visió dels qui, el nostre imaginari cultural són “els dolents”. Reparar en allò que importa realment: les persones.

Comprendre que, malgrat tota la maldat, el món està ple de gent bona que s’arrisca pels demés, que segueix sent generosa tot i no tenir res, que és forta, que entén que el més meravellós de la vida és viure-la i que és capaç de perdonar i compartir la seva llum.

Una de les coses que més m’ha emocionat era el saber que tot estava inspirat en fets reals ja que Akiko Mikamo va inspirar-se en la història de la seva família, supervivents de l’atac atòmic a Hiroshima, per escriure aquest llibre.

Renacer de las cenizas és dur, però necessàri. M’ha remogut per dins i m’ha fet plantejar-me moltes coses. Posa de manifest allò que tots sabem, però que de vegades resulta massa fàcil d’oblidar gràcies a la impersonalitat i la sensació d’irrealitat manipuladora de la televisió. Les víctimes de les guerres són persones com tu i com jo. Persones amb nom, cos, història, família i somnis que es s’esfondren en qüestió de segons a causa de les decisions d’altres persones que, des de la seva posició de poder, es creuen intocables i amb el dret a decidir quina vida és important i quina prescindible. 
*Moltes gràcies a l'editorial per cedir-me un exemplar digital del llibre i oferir-me la posibilitat de conèixer aquesta història increïble.

Comentaris

Entrades populars