Seguidors

"Fer preguntes, això és escriure per a mi" :: La vegetariana, Han Kang




Havia escrit una ressenya una mica diferent per reprendre l'activitat al loc, però després del que ha passat aquesta setmana a Catalunya no podia ignorar-ho. Havia escrit que per la meva manera de ser, per la necessitat de fer i fer i fer, i de voler fer-ho tot ja, m’havia xocat moltíssim la lectura de La vegetariana, el llibre del qual et vull parlar avui.

Està narrat des de tres punts de vista diferents a través dels quals anem coneixent la protagonista i la seva evolució. Els ulls que miren, i que jutgen, són els del marit, el cunyat i la germana de Yeonghye qui, de cop i volta i aparentment sense motiu decideix deixar de menjar carn.

De mica en mica, anem veient que ni ella mateixa entén les motivacions que l'empenyen a prendre aquesta decisió que posa de l'inrevés no només el seu món, sinó també de manera irremeiable el de les persones que la rodegen. Però aquests motius són tan intensos i tan irrevocables com tràgics.

El viatge evolutiu de Yeonghye al llarg del llibre és devastador i a mi em va fer patir molt. Una part del meu cap l'entenia a mitges i, de la mateixa manera que la seva família, es resistia a la seva determinació a ¿donar-se per vençuda? Així ho vaig interpretar en un primer moment, tot i que ara ho veig de manera molt diferent. 

Aquesta setmana he acabat d’entendre els sentiments que s’expliquen en el llibre, ja que (per molt que no em faci sentir orgullosa) sempre ens arriben més endins les coses que ens toquen de prop que les que passen lluny.

Incomprensió, desgana i repulsa a un món, a una manera de fer que el meu cos i el meu cervell no poden reconèixer com a pròpies. La necessitat d’allunyar-me i passar a formar part d’una altra realitat més pura, més justa. Allunyar-me de la humanitat per sentir-me, irònicament, més humana, "la necessitat de baixar el ritme, de què el món es condueixi d'acord amb formes de vida més naturals" (Gabi Martínez). Per sort, tots aquests sentiments han acabat evolucionant cap a la necessitat de lluitar per canviar el món. 

"Ella ofereix una resistència tan pacífica i muda com imparable", Gabi Martínez.
No en tenia una idea prèvia del llibre. Només sabia que si :Rata_ l'havia publicat, pagava la pena endinsar-se en la història. Aquesta opinió va consolidar-se després de llegir-ne el pròleg que Gabi Martin havia escrit. El vaig començar amb molta il·lusió, però de mica en mica va anar canviant la imatge que, inconscientment, m'havia fet d'ell. No em mal interpreteu, és una història brutal, però molt més intensa del que em podria haver imaginat.

Diu la frase que "si surts il·lès d'un llibre, és que mai vas arribar a entrar-hi", doncs bé, jo d'aquest me n'emporto algunes seqüeles. El vaig devorar en un parell de dies, però em va tenir pensant-hi i fins i tot somiant en ell durant dies. Em va emocionar, però també obsessionar i em va contagiar amb una sensació d'ofec de què em va costar desprendre'm. 
"Per què m'estic quedant tan prima? Què és el que he de tallar amb el meu cos que m'estic posant tan afilada?"

Però no és només el que explica el llibre, sinó també la forma en què ho expressa. L'estil de Kang és directe i descarnat, escrit des de les entranyes i no admet mitges tintes. No hi ha floritures innecessàries ni una prosa massa elaborada ni poètica. Hi ha vísceres, hi ha vida. És un text tan de veritat que quasi pot palpar-se, que esquitxa.

La vegetariana és la història d'una dona turmentada per la vida, turmentada per un món sense tendresa, sense compassió, un món que arrasa amb tot i amb tots aquells que són vulnerables en ell. És la història d'una dona que decideix, activament, baixar d'aquest món i començar a formar part d'un altre.
Font: Wikipedia
Periodista y escriptora 

"Fer preguntes, això és escriure per a mi" 

Comentaris

Entrades populars