Ressenya || Balla, balla, balla, de Haruki Murakami
Balla, balla, balla narra les desventures surreals però versemblants d'un home sense nom que es guanya la vida com a redactor de reportatges per a revistes. El protagonista es veu obligat a tornar al sòrdid hotel Dolphin, on fa molt de temps es va allotjar amb una dona que estimava malgrat no saber-ne ni tan sols el nom. Des d'aleshores, la dona ha desaparegut sense deixar rastre i una gran multinacional ha comprat l'hotel i l'ha reconvertit en un establiment modern, sense personalitat, d'estil occidental. Balla, balla, balla és un assalt als sentits, mig novel·la negra mig especulació metafísica, una faula perfecta del nostre temps i que atrapa tant o més que una cançó de rock que trona a tot volum a través de la finestra d'un cotxe esportiu.
Tenia
moltes ganes de començar aquest llibre. Fa temps que vaig llegir Tokio Blues
i recordo que em va agradar molt i que el vaig llegir molt de pressa, no podia
parar! Però amb Balla, balla, balla no puc dir el mateix.
Al principi
em va costar molt agafar el ritme i llegia molt a poc a poc, gairebé seguint
una obligació autoimposada. Vaig estar a punt d'abandonar-lo diverses vegades,
però sóc molt caparruda per aquestes coses i me l'havia comprat amb moltes
ganes. Però al final, tot i que a mida que avança la història es posa més
interessant, en general m'ha avorrit una mica.
Els
primers capítols són molt lents, però MOLT lents, i gairebé no passa res. Vas
passant pàgines i només llegeixes com el protagonista passeja i deixa que es
consumeixi el temps. Crec que es podria haver aconseguit transmetre la mateixa
sensació de tedi, desassossec i frustració (si era aquesta la intenció de
l'autor) amb menys quantitat de pàgines. No em desagraden els llibres amb poca
acció, lents o que parlin dels sentiments humans, però és que aquest tampoc era
el cas. Potser és que no vaig saber captar-ne l'essència.
El
llibre té intriga: què ha passat amb la misteriosa dona que obsessiona al
protagonista? Però crec que se li treu poc partit i no m'ha agradat gaire la resolució
del misteri. I tampoc m'han acabat de fer el pes algunes de les relacions entre
els protagonistes.
Malgrat
tot, la part mística de la trama, amb els fets surrealistes, la barreja entre
realitat i somni m'ha semblat molt interessant i m'ha mantingut intrigada (dins
del desencantament general) al llarg de tota la lectura.
El que
no es pot negar, però, és que Murakami escriu molt i molt bé, i en això si que
no ha canviat la idea que tenia d'ell i dels seus llibres. Balla, balla,
balla és un llibre amb moltes frases per recordar, ple de metàfores que
volen ara descriure, ara fer una crítica (tant d'aspectes relacionats amb la
trama com d'elements presents en el nostre món i la nostra societat):
"Tal com ho veig jo, és com treure neu a
palades. Ho fas perquè algú ho ha de fer, no pas perquè sigui divertit."
"Tenia la
pell fina i cuidada, com la d’un elegant animal carnívor."
Tot i així no em
rendeixo amb Murakami i em crida molt l'atenció la seva sèrie 1Q84 que
tinc a la meva llista de llibres pendents.
Haruki Murakami (Kyoto, 1949) es va
llicenciar en literatura a la Universitat de Waseda. Durant els primers
anys de la seva carrera literària, va compaginar l'escriptura amb la
regència d'un local de jazz. Amb les seves novel·les ha guanyat
prestigiosos premis, com ara el Premi Noma, el Premi Tanizaki i el Premi
Literari Yomiuri. Gran admirador de la cultura pop, dels films de
terror i de la novel·la negra, la seva literatura es recrea en les
insatisfaccions de la vida urbana i en unes relacions humanes
misterioses i delicades. Murakami ha viscut als Estats Units, ha estat
professor convidat a la Universitat de Princeton i ha traduït diversos
autors nord-mericans, com ara Raymond Carver, John Irving i F. Scott
Fitzgerald. Les seves novel·les s'han publicat en catorze llengües. Ha rebut nombrosos premis. El darrer, el XXIII
Premi Internacional de Catalunya 2011, que atorga la Generalitat de
Catalunya. La premsa ha dit:"Se'l compara amb Paul Auster, Salinger i
Borges. Els seus llibres venen milions d'exemplars a tot el món".
Et recomano Kafka a la platja i Crònica de l'ocell que dóna corda al món. Em van agradar força.
ResponEliminaDoncs et faré cas! Gràcies!
ResponElimina