Seguidors

Ressenya || Balla, balla, balla, de Haruki Murakami


Balla, balla, balla narra les desventures surreals però versemblants d'un home sense nom que es guanya la vida com a redactor de reportatges per a revistes. El protagonista es veu obligat a tornar al sòrdid hotel Dolphin, on fa molt de temps es va allotjar amb una dona que estimava malgrat no saber-ne ni tan sols el nom. Des d'aleshores, la dona ha desaparegut sense deixar rastre i una gran multinacional ha comprat l'hotel i l'ha reconvertit en un establiment modern, sense personalitat, d'estil occidental. Balla, balla, balla és un assalt als sentits, mig novel·la negra mig especulació metafísica, una faula perfecta del nostre temps i que atrapa tant o més que una cançó de rock que trona a tot volum a través de la finestra d'un cotxe esportiu.


Tenia moltes ganes de començar aquest llibre. Fa temps que vaig llegir Tokio Blues i recordo que em va agradar molt i que el vaig llegir molt de pressa, no podia parar! Però amb Balla, balla, balla no puc dir el mateix. 

Al principi em va costar molt agafar el ritme i llegia molt a poc a poc, gairebé seguint una obligació autoimposada. Vaig estar a punt d'abandonar-lo diverses vegades, però sóc molt caparruda per aquestes coses i me l'havia comprat amb moltes ganes. Però al final, tot i que a mida que avança la història es posa més interessant, en general m'ha avorrit una mica.

Els primers capítols són molt lents, però MOLT lents, i gairebé no passa res. Vas passant pàgines i només llegeixes com el protagonista passeja i deixa que es consumeixi el temps. Crec que es podria haver aconseguit transmetre la mateixa sensació de tedi, desassossec i frustració (si era aquesta la intenció de l'autor) amb menys quantitat de pàgines. No em desagraden els llibres amb poca acció, lents o que parlin dels sentiments humans, però és que aquest tampoc era el cas. Potser és que no vaig saber captar-ne l'essència.

El llibre té intriga: què ha passat amb la misteriosa dona que obsessiona al protagonista? Però crec que se li treu poc partit i no m'ha agradat gaire la resolució del misteri. I tampoc m'han acabat de fer el pes algunes de les relacions entre els protagonistes.

Malgrat tot, la part mística de la trama, amb els fets surrealistes, la barreja entre realitat i somni m'ha semblat molt interessant i m'ha mantingut intrigada (dins del desencantament general) al llarg de tota la lectura.

El que no es pot negar, però, és que Murakami escriu molt i molt bé, i en això si que no ha canviat la idea que tenia d'ell i dels seus llibres. Balla, balla, balla és un llibre amb moltes frases per recordar, ple de metàfores que volen ara descriure, ara fer una crítica (tant d'aspectes relacionats amb la trama com d'elements presents en el nostre món i la nostra societat): 

"Tal com ho veig jo, és com treure neu a palades. Ho fas perquè algú ho ha de fer, no pas perquè sigui divertit."

"Tenia la pell fina i cuidada, com la d’un elegant animal carnívor."

Tot i així no em rendeixo amb Murakami i em crida molt l'atenció la seva sèrie 1Q84 que tinc a la meva llista de llibres pendents.


Haruki Murakami (Kyoto, 1949) es va llicenciar en literatura a la Universitat de Waseda. Durant els primers anys de la seva carrera literària, va compaginar l'escriptura amb la regència d'un local de jazz. Amb les seves novel·les ha guanyat prestigiosos premis, com ara el Premi Noma, el Premi Tanizaki i el Premi Literari Yomiuri. Gran admirador de la cultura pop, dels films de terror i de la novel·la negra, la seva literatura es recrea en les insatisfaccions de la vida urbana i en unes relacions humanes misterioses i delicades. Murakami ha viscut als Estats Units, ha estat professor convidat a la Universitat de Princeton i ha traduït diversos autors nord-mericans, com ara Raymond Carver, John Irving i F. Scott Fitzgerald. Les seves novel·les s'han publicat en catorze llengües. Ha rebut nombrosos premis. El darrer, el XXIII Premi Internacional de Catalunya 2011, que atorga la Generalitat de Catalunya. La premsa ha dit:"Se'l compara amb Paul Auster, Salinger i Borges. Els seus llibres venen milions d'exemplars a tot el món".



 

Comentaris

  1. Et recomano Kafka a la platja i Crònica de l'ocell que dóna corda al món. Em van agradar força.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars