Ressenya || La bibliotecària d'Auschwitz
Editorial (català): Columna
Gènere: Històric / Bèl·lic
ISBN: 978-84-664-1539-2
Pàgines: 522
Preu: 19,90 €
Auschwitz-Birkenau, gener de 1944Aquests oficials vestits de negre que
miren la mort amb la indiferència dels enterramorts ignoren que, damunt
aquest fang fosc on s'enfonsa tot, l'Alfred Hirsch ha aixecat una
escola. Ells no ho saben, i cal que no ho sàpiguen. A Auschwitz la vida
humana val menys que res; té tan poc valor que ja ni tan sols afusellen
ningú, perquè una bala és més valuosa que una persona».Un grup de
presoners jueus al camp de concentració d'Auschwitz aconsegueixen reunir
una petita biblioteca clandestina, formada per només vuit llibres. Una
adolescent de catorze anys, la Dita Adlerová, és l'encarregada de
custodiar els llibres, que serveixen per instruir i alhora protegir el
mig miler de nens que malviuen al «camp familiar» d'Auschwitz. La
literatura serà també, alhora, la cuirassa amb què la Dita intentarà
protegir-se de l'horror que l'envolta.<<Sinopsi de Columna>>
Jo crec que per molt que s’escrigui sobre la segona guerra mundial i sobre
l’holocaust, aquestes històries sempre continuaran impactant, emocionant i
estremint. Però La bibliotecària d’Auschwitz no és només un llibre sobre
aquest tema, sinó també sobre la importància dels llibres i de l’amor que
algunes persones senten cap a ells, un amor incondicional i, de vegades,
difícil d’explicar o d’entendre per part d’aquells que no el senten. El llibre
parla de persones que estarien disposades a donar la vida pels llibres, per
salvar-los. Tornar-los el favor potser, ja primer han estat els llibres qui els
han salvat a ells, els han donat un motiu per viure i per seguir lluitant.
Els personatges del llibre es fan estimar, sobretot la protagonista, i és
molt fàcil identificar-se amb ells, patir amb ells, plorar, però també riure. Algunes
parts del llibre són dures, com la majoria d’històries que parlen d’aquests
anys tan sòrdids. Són moltes les crueltats que s’hi expliquen, reflex del que
va passar als camps de concentració i extermini alemanys. Però el que m’ha
agradat és el que llibre també reflexa la capacitat de la gent per ser feliç, o
si més no estar contenta, en les situacions més horribles. Una força sobretot
present en els nens.
Crec que Iturbe ha fet una tasca de documentació molt bona per escriure
aquest llibre, el qual representa també una molt bona oportunitat per aprendre
una mica més sobre el tema i sobre el que va passar. A més a més, tal i com s’explica
al final del llibre, es tracta d’una història basada en fets reals. La
protagonista va existir, fet que li dóna encara més carisma al personatge.
A mi em va enganxar des de la primera pàgina i tot el dia hi pensava i
contava les hores per seguir llegint. Un
dels llibres que més m’ha agradat últimament.
Aquest llibre és un dels que tinc molt present com a futura lectura. Tot el tema de la segona guerra mundial sempre m'ha impactant i interesar molt, i estic segura que aquesta novela no em decebraria.
ResponEliminaJo crec que no et decebrà. A mi em va agradar molt!
ResponElimina