Ressenya || La bibliotecària d'Auschwitz

Editorial (català): Columna

Gènere: Històric / Bèl·lic 

ISBN: 978-84-664-1539-2

Pàgines: 522

Preu: 19,90 €

Auschwitz-Birkenau, gener de 1944Aquests oficials vestits de negre que miren la mort amb la indiferència dels enterramorts ignoren que, damunt aquest fang fosc on s'enfonsa tot, l'Alfred Hirsch ha aixecat una escola. Ells no ho saben, i cal que no ho sàpiguen. A Auschwitz la vida humana val menys que res; té tan poc valor que ja ni tan sols afusellen ningú, perquè una bala és més valuosa que una persona».Un grup de presoners jueus al camp de concentració d'Auschwitz aconsegueixen reunir una petita biblioteca clandestina, formada per només vuit llibres. Una adolescent de catorze anys, la Dita Adlerová, és l'encarregada de custodiar els llibres, que serveixen per instruir i alhora protegir el mig miler de nens que malviuen al «camp familiar» d'Auschwitz. La literatura serà també, alhora, la cuirassa amb què la Dita intentarà protegir-se de l'horror que l'envolta.<<Sinopsi de Columna>>

Jo crec que per molt que s’escrigui sobre la segona guerra mundial i sobre l’holocaust, aquestes històries sempre continuaran impactant, emocionant i estremint. Però La bibliotecària d’Auschwitz no és només un llibre sobre aquest tema, sinó també sobre la importància dels llibres i de l’amor que algunes persones senten cap a ells, un amor incondicional i, de vegades, difícil d’explicar o d’entendre per part d’aquells que no el senten. El llibre parla de persones que estarien disposades a donar la vida pels llibres, per salvar-los. Tornar-los el favor potser, ja primer han estat els llibres qui els han salvat a ells, els han donat un motiu per viure i per seguir lluitant.  

Els personatges del llibre es fan estimar, sobretot la protagonista, i és molt fàcil identificar-se amb ells, patir amb ells, plorar, però també riure. Algunes parts del llibre són dures, com la majoria d’històries que parlen d’aquests anys tan sòrdids. Són moltes les crueltats que s’hi expliquen, reflex del que va passar als camps de concentració i extermini alemanys. Però el que m’ha agradat és el que llibre també reflexa la capacitat de la gent per ser feliç, o si més no estar contenta, en les situacions més horribles. Una força sobretot present en els nens. 

Crec que Iturbe ha fet una tasca de documentació molt bona per escriure aquest llibre, el qual representa també una molt bona oportunitat per aprendre una mica més sobre el tema i sobre el que va passar. A més a més, tal i com s’explica al final del llibre, es tracta d’una història basada en fets reals. La protagonista va existir, fet que li dóna encara més carisma al personatge.

A mi em va enganxar des de la primera pàgina i tot el dia hi pensava i contava les hores per seguir llegint.  Un dels llibres que més m’ha agradat últimament.